LA CIUTADANIA, EIX DE LA CONVENCIÓ CONSTITUENT PER A LA REPÚBLICA CATALANA

Logo Drassanes quadrat

El procés constituent ja ha començat. Des de fa més d’un any, diverses entitats i organitzacions l’han obert, sigui en forma de proposta metodològica de participació ciutadana, com és el cas de la Convenció Constituent que proposa Reinicia,

sigui com a iniciativa de diversos grups que s’han avançat a elaborar textos constitucionals partint del seu criteri particular.

De la mateixa manera, el Parlament de Catalunya ha posat en marxa la corresponent Comissió d’Estudi del Procés Constituent.

Aquest procés constituent s’emmarca en l’enfonsament i el descrèdit del sistema partitocràtic instaurat per la constitució postfranquista del 78. Aquest sistema ha marginat el poble de la presa de decisions i la ciutadania s’ha vist relegada al paper de comparsa que és cridada a votar en eleccions cada quatre anys o en algun referèndum, que mai no és vinculant.
Mancades de qualsevol control popular, la monarquia espanyola i les seves institucions han donat lloc a un règim basat en la promiscuïtat entre els poders, la corrupció, la prevaricació i la mala gestió, i han derivat cap a una crisi sistèmica a tots els nivells: el polític, l’econòmic i el social.
En resposta a aquests fets, hi ha hagut diferents manifestacions ciutadanes en què, des de les places plenes a vessar, s’ha qüestionat tot el sistema i s’ha demanat decidir-ho tot. Però la seva expressió organitzada com a força política ha optat, simplement, per conformar-se a plantejar reformes de l’estat que no aborden els problemes de fons. Tan sols als Països Catalans, i en especial al Principat, la lluita per la llibertat nacional, la voluntat de ruptura democràtica amb l’estat espanyol i les oligarquies que el dominen, és compartida per una part molt significativa de la ciutadania.
La República Catalana expressa la voluntat de ruptura democràtica amb el règim del 78 i pel dret a decidir de tots els ciutadans, que ha de tenir la seva màxima expressió participativa en la formalització de la nostra Constitució. En l’elaboració de la constitució, caldrà trobar les formes de democràcia participativa que hauran de confluir amb les de caràcter representatiu a través de processos de deliberació, negociació i votació.
Però no hem d’oblidar que aquest motivador debat constituent ciutadà es produirà en un marc en què hem de preveure diferents graus i formes d’hostilitat i de repressió per part de l’estat, als quals haurem d’anticipar-nos, donant-li, des de la perspectiva de la desobediència, les respostes més adients per preservar els nostres drets i fer avançar els nostres objectius.
I cal no oblidar tampoc que, a l’eix del vòrtex constitutiu, per turbulent que sigui, hi ha el poble. Ja a la Resolució 5/X del Parlament de Catalunya, per la qual s’aprova la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya, es proclama que: El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà.
És en el poble on rau el poder constituent i no en els partits polítics ni en el Parlament, que són simples poders constituïts i, encara menys, en les associacions que conformen la societat civil, en els lobbies o en els grups de pressió, siguin quins siguin els seus objectius.
Creix entre la ciutadania la impugnació que sigui el Parlament, i per tant la classe política parlamentària, el que monopolitzi de forma unilateral les decisions. La transició cap a un model participatiu no serà fàcil: els partits polítics no deixaran part del seu poder a la ciutadania sense reticències i això es posarà de manifest ben aviat, si no s’ha fet ja, amb el desenvolupament del procés constituent que, com dèiem al començament, ja s’ha iniciat a Catalunya.
En qualsevol cas, un pacte nacional de les forces que donin suport a l’exercici del dret a decidir sobre el futur de Catalunya, i la utilització d’alguns instruments jurídics a l’abast de la ciutadania, són suficients per fer possible que el poble, en ús dels seus drets de reunió i expressió, pugui avançar pel camí constituent. A tall d’exemple, cal recordar que, en aquest moment, existeixen projectes constitucionals que han estat elaborats i fets públics per grups de ciutadans. Ara es tracta que la ciutadania hi participi en el seu conjunt.
Per acabar aquesta part, convenim amb molts d’altres que la Convenció Constituent té tres trams essencials. El primer, de coneixement, deliberació i proposta ciutadana; el segon, centrat en la redacció de l’esborrany del text constitucional, i l’últim, de ratificació, si escau, de la Constitució mitjançant una consulta popular, un referèndum.

Pel que fa a la fase de coneixement, deliberació i proposta ciutadana.

Aquesta fase ha de convertir-se en una gran mobilització basada en el coneixement. Abans de fer propostes, cal conèixer quin és el paper d’una constitució en relació amb la convivència social, la importància de la distribució territorial, els poders de l’estat i la seva separació, la participació ciutadana, els sistemes d’elecció de representants i el seu control, la defensa, la relació amb altres estats, els drets i obligacions dels ciutadans, i un llarg etcètera.
Al debat està convocada tota la ciutadania, pensi el que pensi i sense distinció de posició econòmica, social, política, religiosa, etcètera de cap mena. Les propostes majoritàries han de tenir valor vinculant. La ciutadania no pot quedar substituïda per les entitats de la societat civil. Les entitats poden i han de contribuir a promoure i organitzar el debat, però no poden substituir el poder constituent de la ciutadania. Nosaltres entenem que el poble no ha de cedir, en cap cas, la seva sobirania constituent

Pel que fa a la fase de redacció de l’esborrany del text constitucional que caldrà ratificar en referèndum.

Manifestem, ja d’entrada, la nostra total oposició que sigui el Parlament qui, en exclusiva, redacti l’esborrany del text constitucional. La ciutadania no ha de fer cessió de la seva sobirania i, en cap cas, la voluntat popular no ha de ser interpretada o transaccionada pels partits.
Com a alternativa, proposem/contemplem tres possibilitats: una constitució redactada per ciutadans electes per a aquest fi, una comissió mixta formada per ciutadans i parlamentaris en la proporció que es determini o una tercera opció: l’Assemblea Extraordinària Constituent Mixta.
L’Assemblea Extraordinària Constituent Mixta, estaria constituïda pels ciutadans i els representants que més consens haurien obtingut de l’assemblea de tots els càrrecs electes de Catalunya, en la proporció i el nombre que es determinés, i que tindria per objecte la redacció de l’esborrany de constitució, mentre que el Parlament seguiria amb els seus treballs ordinaris.
És així que disposaríem d’un àmbit de proposició més pròxim, constructiu i col·laboratiu en el qual, la voluntat de la ciutadania, tindria més fàcil acollida i estaria representada d’una manera més natural. I de la mateixa manera, en ser una iniciativa de caràcter ciutadà, els seus treballs estarien més protegits de la persecució de l’estat.

Fase referendària.

És necessari que el text constituent sigui sotmès a la validació dels ciutadans per apartats. Si no s’aprovés algun apartat, simultàniament a l’aprovació del conjunt de la constitució, l’apartat afectat haurà de ser objecte d’una nova redacció.

En conclusió

Hem de trobar el nostre propi camí, cercant solucions originals. Hem de dissenyar un procés propi que garanteixi la participació ciutadana amb els mitjans actuals, que afronti la vida i els problemes del segle XXI i que tingui en compte les dificultats que ens crea l’estat espanyol per al normal desenvolupament d’un procés legítimament democràtic.
Si volem que un nou model polític i social conformi la República Catalana i respongui a les realitats i necessitats de la societat catalana, cal que la sobirania del procés constituent resti en mans del conjunt de la ciutadania, que es creïn formes d’organització i de participació popular horitzontals i transversals que funcionin de baix a dalt, aplegant tots els actors socials i el conjunt de la ciutadania. I el moment de començar-lo a construir és precisament ara, a l’hora de dissenyar com serà el procés constituent.
En conseqüència, Drassanes per la República Catalana considera imprescindible que el poble català exerceixi la seva sobirania i, per tant, sigui la que lideri el procés constituent i contribueixi, de forma decisiva, a redactar l’articulat de la Constitució de la República Catalana i, arribat el moment, també com a subjecte polític i jurídic sobirà, desobeeixi de manera activa, siguin quins siguin els atacs provinents de qualsevol institució de l’estat espanyol que vulgui posar límits a la seva sobirania i a la de les seves institucions.

Drassanes per la República Catalana
Països Catalans, 15 de març de 2016

info@drassanesxlarepublica.cat
@DrassanesCAT
http://www.drassanesxlarepublica.cat  

Descarrega’t la declaració en pdf

Anuncis