logoDRASSANESxREP

Construïm la unitat d’acció estratègica per la República Catalana Independent

Espanya ja té govern. Segurament feble, però amb un suport parlamentari que suma els vots necessaris d’uns partits conjurats a defensar les restes de la transició representada per la monarquia borbònica, la crisi i la corrupció.

Govern feble, però govern d’un estat que pretén seguir sent un i que, per primera vegada, reconeix que Catalunya planteja un problema polític que, a priori, no es vol resoldre democràticament i que, en abordar-lo, han començat per aplicar només la repressió.

Probablement, entrarem en una etapa de cants de sirena per consum de terceres vies. En què es procurarà evitar alimentar el foc contrari i s’estigui a l’espera dels gols que, en pròpia porta pugui marcar-se l’independentisme.

Catalunya té un govern fort que compta amb un molt ampli suport popular que ha situat com a objectiu central la República Catalana independent, però que parlamentàriament ha patit certs entrebancs per manca d’una unitat d’acció estratègica entre ambdós grups parlamentaris independentistes.

Entrem en una etapa en què l’estat procurarà que no se li vegi el llautó, i en què l’independentisme no es pot permetre errors i haurà de cohesionar-se al màxim.

Cal bastir una unitat estratègica d’acció política i social per assolir la República Catalana.

Com més s’avança en l’aplicació del full de ruta cap a la independència es fa més evident la necessitat d’una acció política ben articulada entre tots els agents que hi intervenen, tant institucionals, polítics, com cívics. La resposta de l’independentisme davant les recents accions repressives de l’estat espanyol ha posat en evidència certes mancances de coordinació i resposta comuna per part del bloc polític independentista. D’altra banda, tothom és conscient que l’aprovació a l’inici del tràmit dels pressupostos no garanteix que no es produeixi un agre debat posterior i l’acord final.

Ens trobem davant del risc d’una altra paràlisi de l’acció cívica en favor de la República Catalana fins que no s’aprovin els pressupostos en les sessions de 8 i 9 de febrer. En els pressupostos és necessari l’acord immediat. Tant el Govern com els partits que li van donar suport han de plantejar-se els pressupostos, encara autonòmics, com el que són, una qüestió d’estat en la qual ens juguem el futur de la República Catalana independent.

En la perspectiva immediata de la desconnexió i el referèndum no hi ha espai per a la improvisació, els dubtes, les disputes conjunturals, i menys encara pels errors. Cal tenir definit d’una manera clara el procés, els terminis i les respostes davant les diferents eventualitats que es poden presentar.

En aquesta fase final i determinant del procés cal actuar com una unitat política estratègica sigui de caràcter orgànic o no, que doni una sola resposta a cada un dels reptes cabdals als quals ens enfrontem. Unitat d’acció que ha de tenir com únic objectiu portar-nos pel camí de la solidaritat amb els represaliats, de la desconnexió, del referèndum i de la instauració de la República Catalana Independent.

El pacte d’unitat d’acció estratègica ha de fer possible el mandat popular.

En aquests moments existeix plena coincidència entre els projectes de la societat civil i de les forces polítiques que conformen la majoria independentista al Parlament. Cal que les forces polítiques independentistes formulin una estratègia comuna basada en la unitat. És imprescindible un esforç de reflexió política per part de tots, amb el benentès que es tracta d’una aliança imprescindible i estrictament circumscrita a assolir la República Catalana independent.

Com a element estratègic de la unitat d’acció que proposem hauria de reflectir-se en la formulació de polítiques comunes, detallades i tancades, en la mesura del possible, que permetin al conjunt de la ciutadania realitzar la seva acció cívica sense entrebancs. Els acords bàsics programats, no haurien de patir alteracions ni endarreriments. La seva aplicació es podria veure afectada només per modificacions de caràcter tàctic. Paral·lelament cal bastir una política antirepressiva i solidària forta i cohesionada.

A la nostra manera de veure és necessari que, constituïda la unitat d’acció, es doni un tractament adequat als quatre eixos centrals previstos en el full de ruta i que ens afecten a curt i mitjà termini. Cal dir que dels quatre eixos tres tenen dates d’execució prefixades i la seva culminació, amb èxit, condiciona el següent pas:

1. Pressupost de la Generalitat, 2. Aprovació de les lleis de desconnexió o transitorietat, de referèndum, procés constituent, seguretat social i hisenda pública (aquestes dos últimes ja en tramitació), etc. 3. Referèndum i la quarta, el Procés preconstituent que, podent-se iniciar els primers mesos del 2017 conclouria els seus treballs prèviament a la constitució de l’Assemblea constituent.

La densa programació que s’anuncia exigeix un intens treball, més enllà del Parlament, i una ferma convicció que solament la unitat d’acció estratègica d’acció política i social pot portar-nos a la República Catalana independent, que es troba, amb la participació de tots, a tocar. Examinem de més a prop alguns dels esculls que hem de superar:

1. El debat sobre els Pressupostos.

Els pressupostos del 2017 són el primer repte de la situació política. És un debat complex que es realitza encara sotmesos a l’àmbit autonòmic que delimita tant la naturalesa dels ingressos, en els quals l’alça de tipus s’enfronta a l’existència de nombroses llacunes que permeten l’elusió fiscal. Com a la ineficiència recaptatòria de l’estat i a l’objectiu de dèficit. És, també, un debat en què les forces unionistes intervenen amb voluntat de confondre i crear contradiccions entre els independentistes.

L’existència de necessitats socials que cal abordar amb urgència és evident, tant en aquests pressupostos com, cal recordar-ho, en els que no es van aprovar l’any passat, cosa que va produir la pròrroga dels anteriors en demèrit (finalment) de la despesa social, va dificultar l’avenç cap a la República Catalana i proporcionà munició a l’unionisme. En qualsevol cas el debat, en la perspectiva de la República Catalana independent, no es pot abordar en clau purament partidista, amb pressions i actituds de tancament d’un o l’altre signe que provoquen incertesa i alenteixen el procés cívic cap a la República que definitivament permetrà abordar amb llibertat i independència els futurs pressupostos.

Només la unitat d’acció estratègica política i social pot permetre donar una resposta política i equilibrada als pressupostos i permetrà avançar fermament cap a la independència.

2. La Ruptura.

Cal arribar a l’acord pressupostari, ja! No esperem al 2017! Se’ns ha girat molta feina. Estem convençuts que les forces polítiques independentistes estaran en bones condicions per abordar la ruptura amb èxit. Creiem que les lleis de desconnexió estaran elaborades en el moment oportú. Esperem que recolliran, en el seu esperit, les diferents directrius que s’han anat acordant en les diferents declaracions parlamentàries fins avui, de manera que en resulti, sense entrebancs, l’obertura del camí cap a la nova legalitat.

L’elaboració de les lleis de desconnexió no tindrà cap sentit sense que, tot seguit, un referèndum posi clarament de manifest davant el món sencer la clara voluntat del poble català de construir una República independent. És per això que cal fer un gran esforç de mobilització amb l’objectiu de guanyar el referèndum. Fer i guanyar el referèndum s’ha transformat en la clau de volta del procés. Per guanyar hem de situar en el centre de la nostra actuació les preocupacions dels que dubten o no estan encara per la independència i articular una campanya d’explicació que doni resposta convincent a les seves inquietuds. És un sí doble. SÍ al Referèndum, SÍ a la República Catalana Independent.

3. El procés preconstituent.

La incorporació del referèndum al full de ruta ha comportat modificacions en el calendari de prioritats. Si no es guanya el referèndum, el procés constituent perd el seu sentit perquè dintre de la monarquia espanyola no hi ha cap possibilitat de procés constituent. El desenvolupament de la primera fase del debat constituent, que ha de ser vist com una important oportunitat d’aprofundiment democràtic econòmic, polític i social, s’ha de fer en la perspectiva que la majoria del poble català voti, en el referèndum, a favor de la República catalana independent. En aquest sentit serà necessari que es desenvolupin arreu del territori debats oberts sobre els principis constituents que fonamentin la República catalana.

4. L’Assemblea d’ Electes (AECat)

Cal també formular i organitzar els diferents instruments d’una ferma política antirepressiva, articulada i coherent amb l’avenç de la lluita per la independència i implantar-la arreu del territori. Cal organitzar i coordinar la solidaritat en la lluita contra la repressió de l’estat, dotant-la dels instruments necessaris per continuar la tasca del Parlament en el cas que aquest sigui víctima de la repressió de l’estat borbònic i és evident que en aquest camp l’Assemblea de Càrrecs Electes (AECat) haurà de jugar un paper essencial. La implicació activa de l’AECat, tant en la preparació logística del referèndum com en la campanya d’explicació i clarificació del que significa la República Catalana independent serà clau per l’èxit de la proposta.

Construir una estratègia conjunta

A ningú no se li escapa que tot plegat representa construir tota una estratègia conjunta des d’ara fins a la instauració de la República catalana independent. Es tracta d’un objectiu difícil però que, des del nostre punt de vista (que considerem que és, a més, el de la gran majoria del moviment popular per la independència), és del tot necessari.

Drassanes per la República Catalana s’esforçarà per a contribuir a abordar els diferents moments d’articulació que hem exposat aquí, en les millors condicions per al debat i la combinació fructífera de les idees, de manera que puguem entre totes i tots garantir la victòria del poble català en aquesta travessia política en què estem compromesos.

Avancem units cap a la República catalana independent!!

Drassanes per la República Catalana

Països Catalans, desembre de 2016

http://drassanesxlarepublica.cat

info@drassanesxlarepublica.cat

@DrassanesCAT

facebook: Drassanes per la República Catalana

Descarrega’t la Declaració en pdf

Anuncis