unnamed (1)

Important iniciativa de defensa internacional del dret a l’autodeterminació de la Nació Catalana la que han presentat diversos grups polítics, entitats (entre les quals el nostre col·lectiu) i personalitats catalanes sobiranistes. El passat 3 de maig es va donar a conèixer en nom dels peticionaris que s’ha tramés al Secretari General de l’Organització de Nacions Unides (ONU), António Guterres, una petició perquè aquest organisme dicti una resolució instant el Govern espanyol a complir els Tractats, Resolucions i Pactes internacionals ratificats per l’Estat espanyol que reconeixen el dret d’autodeterminació i, com a conseqüència, que no posi obstacles a la celebració del referèndum previst per al mes de setembre.

El passat 3 de maig, es va presentar al Col·legi de Periodistes de Barcelona aquesta iniciativa que dies abans va ser duta a terme davant la delegació les Nacions Unides a Ginebra. A la roda de premsa varen comparèixer en representació del grup promotor de la iniciativa Josep Cruanyes (Comissió de la Dignitat), Pau Miserachs (Grup d’Estudis Polítics), Beni Savall (Sobirania i Justícia), Carles Castellanos (Drassanes per la República Catalana) i Alfred Bienzobas (Sindicalistes per la Independència, Esquerres per la Independència i que també és membre del nostre col·lectiu) que exposaren els continguts del document de vint-i-una (21) planes on es recullen àmpliament els “fonaments de dret” de la petició presentada. Tots els ponents consideraren que es tracta d’un acte important de defensa internacional del dret d’autodeterminació de la Nació Catalana.

La iniciativa es tracta d’una sol·licitud d’obertura d’expedient de verificació per a l’adopció de la corresponent resolució per l’Organisme que procedeixi, amb les recomanacions i mesures que es decideixin per vulneració per el Regne d’Espanya del dret del poble català a celebrar lliurement i amb totes les garanties un Referèndum vinculant per a la lliure determinació prevista en l’article 1.2 de la Carta Fundacional de les Nacions Unides feta a San Francisco el 26 de Juny de 1945, l’article 1.1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966, l’article 1.1 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de 1966 i els Tractats Internacionals i Resolucions de l’Assemblea General i del Consell de Seguretat de les Nacions Unides 2625, 47135, 65202, 2711 i 53/134 que reconeixen, sense limitacions, reserves ni exclusions el Dret a la lliure determinació del Pobles per a establir el seu Estatut Polític. L’escrit també inclou les resolucions 242, 662, 1238, 1284, 2625 i 58292 sobre el principi d’inadmissibilitat de l’adquisició de territoris per la força.

Igualment, es recullen les resolucions favorables al dret d’autodeterminació aprovada com a principi democràtic fonamental per damunt de les lleis dels Estats a la Conferència OSCE de 1975 celebrada a Helsinki, la Conferència de Viena de 1993 i la Resolució 48/121 de 1994 aprovada en el 48 plenari de les Nacions Unides amb la assistència d’Espanya que no hi va posar cap impediment.

Les entitats exigeixen que Espanya accepti la secessió pacífica i ordenada del territori català en cas de vot favorable a la independència, i que no faci servir la coerció, la repressió, la violència i utilització dels Tribunals per resoldre diferències polítiques.

Antecedents històrics

Es declara el Referèndum com un instrument legítim i prioritari de defensa de la democràcia a Catalunya, poble que mai no ha acceptat la submissió a Castella esdevinguda Espanya que des de 1714 li ha imposat la seva administració central, les seves lleis, cultura i idioma intentant castellanitzar Catalunya per descatalanitzar-la i absorbir-la, política contrària als drets humans i llibertats polítiques dels pobles sotmesos per la força militar, que va seguir el general dictador Francisco Franco després de la victòria militar el 1939 amb l’aixecament contra la Segona República Espanyola de 1936 amb la col·laboració militar de l’Alemanya nazi i del feixisme italià. A més, es remarca que el poble català no ha renunciat mai a l’exercici del dret d’autodeterminació.

També es considera que l’Estat espanyol, prohibint la celebració del referèndum, fent-se servir de la via judicial amb la Constitució espanyola de 1978 com a mur de les llibertats catalanes que demanen empara al dret internacional supraconstitucional, vulnera un dret erga omnes establert per tots els pobles sense limitacions ni exclusions, inclosos els que formen part d’un Estat, no estant prohibida internacionalment la modificació de fronteres ni la separació del territori d’un Estat per constituir un nou Estat.

A continuació transcrivim les peticions presentades al Secretari General de l’Organització de Nacions Unides (ONU) perquè dicti una resolució instant el Govern espanyol a complir els Tractats, Resolucions i Pactes internacionals ratificats per l’Estat espanyol.

ladvocat-grup-politics-pau-miserachs_1789031245_40568949_1000x667-130312
Beni Savall, Pau Miserachs, Josep Cruanyes, Carles Castellanos i Alfredo Bienzobas del grup promotor. Foto: Llibertat.cat

DEMANEM AL SECRETARI GENERAL DE LES NACIONS UNIDES: Que havent presentat aquesta COMUNICACIÓ relativa al Regne d’Espanya, acordi admetre-la, ORDENANT remetre a l’organisme competent de les Nacions Unides, que decideixi les diligències d’informació i investigació per a la comprovació dels fets denunciats com vulneració del dret del poble català a l’autodeterminació i a la pràctica de la democràcia directa i participativa en forma de consulta popular que estimin convenients i adequades, acordant en definitiva adoptar en el seu moment oportú RESOLUCIÓ a DIRIGIR a Govern del Regne d’Espanya amb les oportunes RECOMANACIONS I RESOLUCIONS que sol·licitem:

1.- Que Catalunya és un fet nacional innegable des del segle XI que no necessita justificació històrica i ser la seva negació pel Tribunal Constitucional espanyol violació del dret fonamental a la nacionalitat reconegut per l’article 15 de la declaració Universal dels drets Humans, violació del dret de les minories nacionals al seu reconeixement i respecte, i imposició arbitrària als ciutadans catalans de la nacionalitat espanyola.

2.- Que el Regne d’Espanya té l’obligació de reconèixer i facilitar al poble de Catalunya en el seu territori, l’exercici del dret a l’autodeterminació, mitjançant un referèndum vinculant, amb totes les garanties, per sufragi universal, amb observadors internacionals sense limitacions ni exclusions, sota la supervisió de les Nacions Unides.

3.- Que el Govern del Regne d’Espanya ha de promoure les oportunes mesures administratives i reformes legals per aconseguir amb diligència i el més aviat que s’adoptin, realitzin i portin a terme amb la mateixa finalitat.

4.- Que el Regne d’Espanya no pot objectar ni posar cap impediment a que el poble català pretengui i exerceixi lliurement el dret a l’autodeterminació reconegut i garantit per l’ordre jurídic internacional, havent de cessar l’Estat espanyol la repressió penal iniciada contra els càrrecs polítics catalans electes democràticament.

5.- Disposar que en cas que el Govern del Regne d’Espanya no reconegui ni atengui el contingut de les anteriors Recomanacions en els seus propis termes, en el termini que se li indiqui, s’adoptin les corresponents mesures i oportunes Recomanacions per a protegir l’exercici del dret a l’autodeterminació de Catalunya.

6.- S’acordi així mateix proposar també al Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides, competent en base a l’artº 62.2 de la Carta de les Nacions Unides de 26 de juny de 1945, adopti les pertinents mesures, en cas de prosseguir el Regne de Espanya en la flagrant vulneració del dret internacional al referèndum del poble català per la lliure determinació del seu estatut polític i prossegueixi la repressió judicial i inhabilitació de càrrecs polítics representatius, impedint celebrar lliure i democràticament el referèndum d’autodeterminació del poble de Catalunya. acordat pel seu Parlament.

Anuncis