(Resposta a l’article d’opinió “Referèndum trampa i suïcidi?“ de Vicenç Fisas)

fotolluisvilaHe llegit l’article de Vicenç Fisas publicat a l’Ara del passat 3 de gener, en el qual, després d’afirmar que és “independentista però no a qualsevol preu ni de qualsevol manera, ni menys fent trampes”, qüestiona que el referèndum per decidir el futur polític de Catalunya “en cas que sigui possible fer-lo” pugui ser unilateral, Diu que, si es fa així, el més probable és que no vagin a votar la immensa majoria dels partidaris del no, tal com va passar el 9-N, amb la qual cosa tornaríem a tenir uns resultats semblants als d’aquella consulta i sense una majoria ciutadana. I critica que davant d’aquest escenari el procés no s’aturi o replantegi per cercar aquesta majoria ciutadana.

Fonamenta el seu posicionament en l’afirmació segons la qual en cap de les enquestes que s’han fet mai s’ha assolit el 50% del cens electoral català a favor de la independència, i en la creença que si hi ha procés és perquè les formacions independentistes tenen una petita majoria parlamentària “gràcies a l’aplicació del sistema electoral d’Hondt” i això els permet tirar endavant una desconnexió que “no ha estat encara avalada per la majoria de la població catalana”.

Avisa que, al final, “fent trampes”, només s’aconseguirà que la independència s’ajorni indefinidament i s’allunyi durant molts anys, i que fem un ridícul antològic. I tot plegat, comenta, “serà per manca de visió de la temporalitat de les coses, per voler córrer més del compte i per renunciar a guanyar-se la majoria de la població catalana fent un projecte que sigui compartit i irreversible”.

Opina què si es fa aquest referèndum en les condicions que ha apuntat el president, hi votaran a favor probablement uns dos milions de persones, en un país on poden votar 5,5 milions, i segurament es voldrà declarar la independència en minoria, la qual cosa comportarà una estavellada contra la paret immensa, i una burla cap als que estan disposats a esperar una mica més fins a aconseguir una majoria estable i suficient a favor de la independència. Remarca que sense una majoria molt àmplia de la població al darrere no creu que tinguem mai un reconeixement internacional, i que això ens portarà enormes problemes.

I acaba manifestant que hi ha quelcom que caldria deixar clar: “una cosa és reclamar i exigir el dret a decidir i a ser consultats, una qüestió en què la major part de la gent catalana estan d’acord, i una altra cosa és utilitzar aquest dret en el mal moment i de qualsevol manera, fent trampes i hipotecant un futur més prometedor”.

Atès que crec en la bona fe del Sr. Fisas quan exposa públicament les seves preocupacions respecte al Referèndum, intentaré tranquil·litzar-lo oferint-li l’explicació d’una visió diferent, que identifico com a meva tot i que sigui compartida prou àmpliament, sobre els diferents aspectes que tant el preocupen:

1r. Segons totes les enquestes (serioses) que s’han publicat darrerament, hi ha una majoria (superior al 55%) de la població catalana que es declara partidària de la celebració d’un referèndum sobre la independència de Catalunya, fins i tot en el cas que aquest referèndum hagi de ser unilateral perquè l’estat espanyol s’hi oposi i no el permeti.

Aleshores, em pregunto: és probable, tal com el Sr. Fisas opina, que aquesta majoria favorable a la celebració d’un referèndum, fins i tot si aquest ha de ser unilateral per la prohibició de l’estat espanyol, no vagi a votar quan aquest es convoqui?

2n. La societat catalana actual, que és el resultat de molts anys de processos migratoris, té com a característica (a diferència de la societat nacional castellano-espanyola que procura més aconseguir l’assimilació cultural dels immigrants) l’existència d’una voluntat d’incorporar al substrat cultural català la pluralitat d’influències culturals (enteses en un sentit ampli) aportades pels nouvinguts a Catalunya. És, per tant, ben normal que en la societat catalana actual, que està en una fase de construcció que compta amb l’addició d’influències i les respecta, es pugui manifestar més diversitat d’opinions respecte a temes polítics que no pas les que es poden trobar en societats més consolidades, amb molt menys pes migratori o amb voluntat d’assimilació cultural dels immigrants, i que, com a conseqüència, les majories d’opinió que es puguin assolir a Catalunya hagin de ser més ajustades.

També cal tenir present que en les democràcies consolidades els referèndums s’acostumen a decidir per uns resultats molt ajustats, i això no els treu cap validesa, i que les majories absolutes només les aconsegueixen els governs dictatorials.

3. És molt important tenir en compte el paper que juguen els mitjans de comunicació en la creació d’opinió pública respecte al dret o la conveniència de la independència de Catalunya. Creu algú de bona fe que tenen la mateixa capacitat d’incidència i d’influència sobre el conjunt de la població catalana els escassos mitjans més propers al vot independentista que els tot nombrosos i poderosos del vot unionista?

És evident que per poder exercir plenament els seus drets democràtics la ciutadania ha d’estar ben informada. Coneix prou bé el conjunt de la ciutadania de Catalunya la realitat política, econòmica, social i històrica de l’estat monàrquic espanyol? I la de Catalunya? Creu el Sr. Fisas que els mitjans d’informació estatals (públics o privats) estan facilitant aquesta informació de manera objectiva? Negar, manipular i tergiversar la informació no és una estratègia emprada en tots els processos d’alienació quan els poders dominants volen evitar la presa de consciència col·lectiva de les classes populars?

4. La societat catalana ha d’esperar que el pas de molts anys pugui permetre l’aparició d’una gran majoria social a favor de la independència? O, a partir de l’actual majoria de persones favorables, té dret a construir una alternativa sobirana real a un estat monàrquic espanyol decadent i imposat per un dictador? Estat monàrquic espanyol on es fa evident que, a l’igual que durant l’època de la restauració borbònica en la persona d’Alfons XII (al darrer quart del segle XIX), hi campa la corrupció i el domini dels cacics, i on es posa en perill i s’aprima la bossa dels jubilats, es rescaten bancs i concessionàries d’autopistes, es paguen indemnitzacions milionàries als que mal planifiquen i executen dipòsits de gas, línies d’AVE o túnels,… . I mentre tot això passa, i alhora, es retallen sous i prestacions socials, es destrueixen molts llocs de treball, i es desnona de casa seva les famílies afectades per una crisi imposada que no han pogut fer front al pagament de la hipoteca, i per a les quals no hi ha hagut cap rescat.

5. Per què a l’hora d’opinar sobre com hauria de ser el referèndum no tenim en compte els dictàmens de la Comissió de Venècia, l’òrgan consultiu del Consell d’ Europa en matèria de dret constitucional,? I per què no ens llegim el seu Codi de Bones Pràctiques sobre Referèndums (Convenció de Venècia 2007), i observem que només explica que els textos sotmesos a referèndum no han de ser contraris a les lleis internacionals o als principis normatius del Consell d’Europa (democràcia, drets humans i estat de dret),? I, també, per què no en prenem bona nota quan diu, respecte al percentatge de participació, que és recomanable no estipular ni un quòrum de participació mínima (perquè s’assimila els votants que s’abstenen a aquells que voten en contra de la proposta), ni un quòrum d’aprovació (que corre el risc de provocar una situació política complexa si el projecte és recolzat per una majoria simple menor al llindar de representació necessària)?

Sr. Fisas, després de llegir aquestes reflexions, continua pensant que ara és un mal moment per exercir el nostre dret a decidir i que cal continuar esperant una majoria utòpica? Qui és que fa trampes i hipoteca el futur, el que proposa allargar sine die el procés a l’espera d’una hipotètica gran majoria favorable a la independència? O el que proposa un referèndum vinculant, i amb garanties democràtiques, per poder decidir si volem construir entre tots la República Catalana independent, de dret, democràtica, ecològica i social, que necessitem i a la qual hi tenim un dret històric?

Lluís Vila, membre de Drassanes per la República Catalana

Gener de 2017        (Article publicat a Llibertat.cat )

Logo Drassanes quadrat

Descarrega’t l’article en pdf

Anuncis