alfredo-bienzobasTenim acord pels pressupostos de 2017! No sense dificultats hem conclòs amb èxit l’etapa preparatòria que ens permet avançar cap a la ruptura democràtica, i la República Catalana independent.

El procés preparatori ha estat laboriós, però també ple de vitalitat i esperança. La sentència de juny de 2010 del Tribunal Constitucional, precedida d’una campanya demofòbica per part del PP, va conculcar no només acords parlamentaris sinó el resultat d’un referèndum popular i va suposar la ruptura de tot vincle entre els catalans i una constitució imposada pel franquisme i la cúpula militar que va instaurar, una altra vegada, la monarquia corrupta dels borbons. És a partir d’aquest fet que el conjunt del poble català pren consciencia de tot l’abast de l’agressió i es mobilitzà a la recerca de la llibertat i l’exercici de la seva sobirania.

Els pressupostos de 2018 seran els de la independència que hauran d’incidir més i millor en una recaptació eficient dels impostos, eludits o evadits i en la supressió de desgravacions injustes. És aleshores que caldrà examinar si cal crear-ne nous impostos o incrementar-ne d’altres.

No volem deixar de valorar l’esforç realitzat per Junts pel Sí que s’ha mostrat més flexible i oberta a la negociació, ni tampoc el de la CUP que ha comprés que aquests pressupostos no són els de “l’última batalla” i ha sabut perfilar un sistema assembleari que permetés tractar en millors condicions les alternatives polítiques i els posicionaments de cadascú.

La “operación diálogo” ni tan sols va ser engendrada. L’estat espanyol no té una altra proposta que la submissió. És històricament al·lèrgic a qualsevol negociació, només entén de repressió. D’aquí que se senti còmode en les seves clavegueres, en la manipulació del poder judicial, en les amenaces d’aplicació del art.155 de la seva constitució o amb la “operació precinte” com a alternativa al referèndum .

L’aprovació dels pressupostos i la gran concentració del dia 6 de febrer, en defensa de la democràcia, de les urnes i pel referèndum, posa en qüestió un poder judicial sotmès als dictats d’un govern incapaç. Ens confirma que el camí a seguir es el de la mobilització popular i ens situa davant la línia de sortida d’un dels trams finals del procés: lleis de desconnexió, de transitorietat jurídica i/o fundacionals, que de tot hi ha, i del referèndum. Després, un cop votat el sí a la independència s’obrirà el debat constituent en què ha de participar el conjunt de la ciutadania – no estem fent aquest gran esforç perquè la República Catalana mantingui els vicis i les injustícies de la Catalunya Autonòmica – després les eleccions constituents i l’elaboració de la Constitució de la República Catalana. A la reserva, com a Pla B, la Declaració Unilateral d’Independència i l’Assemblea Nacional de Càrrecs Electes.

Ara iniciem l’etapa definitiva, culminant. Hi ha qui l’ha definit, erròniament, com la del xoc de trens. Aquesta és una concepció molt espanyola, correspon al que té el cap essencialment per envestir (de Machado). És la síntesi del fracàs colonial espanyol. Però Catalunya ni avança per la mateixa via, ni pretén envestir ningú, simplement vol dialogar i fer públics els seus plantejaments democràtics, consultar a la ciutadania i respectar el que digui la majoria.

En front de la desqualificació, l’amenaça i la repressió, continuem oferint el diàleg, ara mitjançant el Pacte Nacional pel referèndum, i de la extensió arreu del món de la nostra voluntat de ser un estat independent. Ni volem avançar per la mateixa via, ni avancem descontroladament, de forma reactiva, ni tampoc volem xocar. Simplement avancem col·lectivament, serenament i pacíficament cap a la llibertat.

Madrid només pensa a envestir les institucions catalanes. Però, pels catalans que lluiten per la República Catalana, la sobirania rau en la generalitat, és a dir en el conjunt del poble i les seves institucions, que si ens representen, i no són més que una part d’un gran moviment cívic nascut a la base de la societat. S’equivoquen si pensen que abraonant-se sobre les institucions catalanes i els seus representants tindran èxit, perquè es tracta de enfrontar-se amb un poble organitzat i mobilitzat i, això no hi ha força ocupant que s’ho pugui permetre sense entrar, al mateix temps en col·lapse.

Ara l’estat espanyol haurà de pagar el preu del judici contra la democràcia celebrat el 6 de febrer. El saldo final només produirà el seu descrèdit internacional, una més gran cohesió entre les forces democràtiques i l’aïllament dels que se arrengleren amb la monarquia i es manifesten favorables a la repressió. El PSC en primer lloc.

El camí a seguir disposa d’un alt grau de definició i de consens. Neix del diàleg entre la ciutadania i els partits. No ens podem deixar distreure ni entabanar per temes accessoris ni cometre errors. L’important ara és mantenir-se mobilitzats i que jugui cadascú el paper que li pertoca tot orientant-se, dia a dia, cap l’objectiu final.

Necessitem que els partits basteixin la seva activitat amb ferma voluntat unitària. Davant de qualsevol circumstància hem de potenciar la participació i mobilització popular. Hem d’estimular l’organització d’instruments d’autodefensa i solidaritat davant qualsevol forma de repressió: des de l’intent de persecució, desprestigi o amenaces a persones o institucions, a la persecució policial o judicial dels que lluiten per la democràcia i la llibertat del nostre poble. Hem de denunciar tot abús enfrontant-nos amb la mobilització popular. Hem de donar suport a l’acció que desenvolupa el Pacte Nacional per la Independència i simultàniament hem d’ instar els nostres representants perquè s’incorporin a l’Assemblea de Càrrecs Electes promoguda per l’AMI…

Tots i cada un dels ciutadans que treballem per la República Catalana independent estem cridats a desenvolupar un paper actiu en el procés. No es tracta només de donar suport i participar a les convocatòries col·lectives sinó, també, desenvolupant el paper d’actors en els àmbits propis de la nostra activitat quotidiana. No hem de defallir en la denúncia de la monarquia corrupta, autoritària i depredadora que ens oprimeix . Expliquem que la República Catalana comporta la participació dels ciutadans i l’aprofundiment de la democràcia econòmica, política i social, és a dir en la construcció d’una societat, més justa i igual, més oberta, basada en el bé comú i en el respecte al medi ambient.

Si, junts, els partits polítics i les entitats de la societat civil donen respostes unitàries per superar els successius reptes que vindran , si cada ciutadà és conscient del seu paper històric i es mobilitza individualment i col·lectivament no hi ha dubte que la República Catalana és a tocar.

És l’acció conjunta de la ciutadania i de les seves institucions, la que, com una riuada, desbordarà i esfondrarà el mur antidemocràtic que vol interposar, davant de la llibertat, la justícia i la República Catalana, la corrupta monarquia espanyola fonamentada en la dictadura franquista.

Alfredo Bienzobas, membre de Drassanes per la República Catalana

Article publicat a Llibertat.cat

Logo Drassanes quadrat

Febrer de 2017

http://www.drassanesxlarepublica.cat

info@drassanesxlarepublica.cat

@DrassanesCAT

Facebook: Drassanes per la República Catalana

Descarrega’t l’article en pdf