logodrassanesxrep

Índex de continguts:

1.- La República catalana independent que volem.

2.- Els valors republicans que fonamenten la República.

3.- Característiques pròpies de l’acció política republicana.

4.- Quins drets universals haurà d’incorporar de base la República catalana?.

5.- En conseqüència, la República catalana haurà de ser:

– Democràtica.

– Popular.

– Federativa.

ANNEX

Proposta de «Bases constitucionals i drets fonamentals» de la República catalana independent.

1.- Drets bàsics de la ciutadania.

2.- Defensa de la igualtat social, per una societat no patriarcal.

3.- Defensa dels recursos, territori i patrimoni nacionals.

4.- La RC promourà la investigació científica i el desenvolupament tecnològic vetllant pels drets de les persones.

5.- La RC promourà la participació popular.

6.- La RC defensarà i promourà la llengua catalana.

7.- La RC defensarà els Països Catalanas com a marc nacional.

8.- La RC tindrà en compte la defensa estratègica de la independència nacional i suprimirà els instruments de coacció de l’antic estat.

9.- Acció exterior de la República catalana.

1.- La República catalana independent que volem

La República és l’instrument de construcció nacional per excel·lència perquè té com a base el dret de tota la ciutadania a decidir lliurement, sense imposicions de cap mena, el seu present i futur col·lectiu, tot desempallegant-se, en el cas de la nació catalana, del «dret de conquesta» de l’espanyolisme imperialista atàvic i del centralisme jacobí autoritari francès, també imperialista…” per això “nosaltres defensem el nostre dret legítim a existir públicament i políticament, el dret a construir col·lectivament i lliurement la nostra nova Res Pública”.

Des del moment de la seva fundació els objectius polítics de Drassanes han estat tres: la celebració d’un Referèndum d’autodeterminació, la defensa de la República com a forma natural del nou estat i dotada d’una Constitució elaborada a partir de la posada en marxa d’un Procés Constituent de participació popular.

«Autodeterminació», «república» i «constitució» són objectius que es retroalimenten. Són precisament els valors republicans els que donen ple contingut a l’autodeterminació del nostre poble. La independència té més sentit si l’omplim d’un contingut de ruptura democràtica i de justícia social que trenqui amb l’autoritarisme oligàrquic i corrupte borbònic. Són els valors republicans els que han d’inspirar el debat constituent participatiu i popular que permeti elaborar un constitució avançada al servei de la ciutadania.

Tot aquest gran projecte de reconstrucció nacional es basa en un conjunt de valors republicans que han d’arrelar-se en la llibertat del nostre poble, en els valors cívics, en el protagonisme del subjecte polític col·lectiu, en el laïcisme, en la justícia social, en la igualtat de drets i deures de la ciutadania, en el mèrit enfront del privilegi, en el foment de la cooperació, i en tot allò que la ciutadania lliurement i majoritàriament determini.

Com hem anat defensant des de Drassanes «Ser republicà avui no vol dir únicament oposar-se a la monarquia. El republicanisme és la defensa de l’autodeterminació ciutadana. Qualsevol mena de discriminació, tots els tipus d’explotació econòmica i d’usurpació i negació dels drets dels altres, els abusos patriarcals i les opressions nacionals neocolonials o imperialistes són, entre d’altres, expressions d’autoritarisme totalitari, de despotisme i d’absència de llibertat. Lluitar-hi en contra és treballar per la República.»

Per a la República, només pot ser ciutadà la persona que és «lliure», és a dir aquell que no està dominat per ningú. La República és, en resum, la porta a un sistema polític socialment just, democràtic i participatiu.

2.- Els valors republicans que fonamenten la República

El republicanisme és una tradició política profundament arrelada en el pensament polític greco-llatí i lligada a l’exercici de la voluntat popular, a la democràcia enfrontada a formes de govern autoritàries com el poder monàrquic o el de les oligarquies.

El poder que neix de la sobirania popular enfront del poder de naturalesa teocràtica, que és hereditari, es conjuga amb el respecte als drets individuals basats en la llibertat, la igualtat i la fraternitat com a forma d’entendre la comunitat d’interessos de la ciutadania. La república implica el compromís ciutadà amb els afers públics i amb la comunitat, és a dir, que demana participació.

La república posa èmfasi en el bé comú:

– en la “virtut” o comportament ètic dels ciutadans enfront de la corrupció,

– en valorar el mèrit i el coneixement enfront de les arbitrarietats dels poderosos,

– en governar en funció del bé comú i del benestar de la ciutadania,

– en l’equitat i la justícia igual per a tothom; i en el fet que, per evitar la utilització partidista del poder, s’estableixin sistemes de divisió i contrapès dels centres de decisió.

La República es fonamenta en realitats materials, analitza i objectiva els fets i rebutja els mites i tot tipus de construccions irracionals. Respecta las creences, però és laica i rebutja tota ingerència de la religió en els afers públics, situant la religió en l’àmbit de l’esfera estrictament privada.

Els valors republicans sorgeixen de l’observació acurada de les formes més reeixides de la relació cooperativa entre les persones al llarg de la història, considerades de forma individual i/o col·lectiva, i del tipus de relació que aquestes tenen i han tingut amb el món en què viuen. És per això que aquests valors es transformen i es van constituint en drets fonamentals. Drets que no són immutables sinó evolutius, i que es materialitzen en funció del marc sociopolític de cada moment i lloc concrets. Del temps d’Aristòtil i Plató a Einstein i Steve Jobs passant per Montesquieu i Rousseau. De l’època dels esclaus a la de la revolució científico-tècnica.

En definitiva, els valors republicans es converteixen en drets civils i polítics que protegeixen els individus enfront dels excessos de l’estat, i tracten de garantir la seva igualtat pel fet de reconèixer drets de caràcter social, econòmic i cultural com són: l’accés al treball, a l’habitatge, o a l’educació.

Davant dels greus problemes que afecten la qualitat de la vida de moltes persones, el patrimoni de la humanitat, tant cultural com mediambiental, la pau, la riquesa de la diversitat, els moviments migratoris, el dret a l’autodeterminació dels pobles o el dret a “conèixer la pròpia historia”, la fraternitat republicana obre el camp a la solidaritat més enllà de les fronteres de l’estat. La solidaritat es transforma en un dret col·lectiu a escala global que exigeix la cooperació dels estats i també la mobilització de la societat civil.

Finalment, la denominada revolució científico-tècnica ens ha situat també davant de la necessitat de contrastar els vells valors amb els avenços tecnològics i els canvis sociològics de la humanitat, per tal de poder definir els nous drets dels ciutadans. Serveixin d’exemple, la biogenètica o enginyeria genètica, ja d’aplicació global, que ha donat lloc a qüestionaments i reflexions socials que han abocat a la necessitat de definir nous conceptes com la bioètica; la robòtica, amb la capacitat de crear màquines que substitueixen l’home en determinades funcions i que cada cop està més i més dotada d’intel·ligència artificial; o els drets digitals (dret a l’oblit digital o el dret a la protecció de la intimitat i a les dades personals en l’ús cada cop més generalitzat de les big-data o recol·lecció, magatzematge, manipulació i anàlisi massiva de dades). Cal, doncs, tenir presents aquests canvis i avenços i les seves conseqüències en relació al bé comú, el repartiment del treball, la renda bàsica universal…

Només des d’una concepció política basada en els valors republicans serà possible abordar des de la perspectiva dels drets individuals i col·lectius el benestar dels ciutadans de Catalunya.

El debat constituent de la República Catalana cal que sigui molt participatiu, que destaqui per la seva transversalitat i que permeti incorporar a la nova constitució tota l’experiència i tots el avenços socials i polítics acumulats pel constitucionalisme modern i, al mateix temps, abordar les grans transformacions del nou món que s’obre davant nostre.

3.- Característiques pròpies de l’acció política republicana

1.- La República fonamenta el funcionament de l’Estat en la participació activa del conjunt de la ciutadania – i no tan sols en les institucions- per tal de poder defensar millor el bé comú per damunt dels interessos individuals.

2.- La República pretén bastir un marc de convivència que sense negar l’existència de contradiccions, d’interessos contraposats i de conflictes en la societat, es fonamenti per a la resolució dels conflictes en la participació col·laborativa de la ciutadania i en l’ús de mecanismes justos, és a dir, consensuats i imparcials.

3.- En una República el govern no hauria de fer res unilateralment que pugui ser fet per un acord ampli dels ciutadans mateixos (principi de subsidiarietat). El govern no hauria d’impedir ni substituir l’acció cívica i social que s’hagi emprès per iniciativa popular.

4.- Tot acord que afecti els interessos comuns ha de ser pres democràticament, consensuat a través del diàleg i assumit amb la màxima transparència pública.

5.- El pressupòsit republicà de «decència» o «virtut» en la gestió pública obliga a establir criteris de democràcia deliberativa i a cobrir tots els càrrecs, sempre i arreu, per mitjà de l’elecció de les persones més competents i adequades. Posa així límits severs a la burocràcia perquè aquesta tendeix a convertir-se en “Estat dins l’Estat”. El criteri de virtut també comporta la tendència a l’igualitarisme polític, bàsicament centrat en la “igualtat d’oportunitats”: tothom ha de tenir la mateixa oportunitat d’accedir a l’educació, la sanitat, la cultura, el transport i els serveis col·lectius en general.

6.- El republicanisme és deliberatiu i col·laboratiu perquè defensa que el debat col·lectiu en la prossecució del bé comú és l’instrument que fa valuosa l’experiència comunitària. La comunitat republicana no és d’origen ètnic, sinó que és política; el Republicanisme considera que el debat polític públic enforteix la convivència en la mesura que implica tots els ciutadans en la vida en comú.

7.- D’acord amb els valors republicans la llibertat ha de ser garantida per la llei i per l’extensió del que la tradició republicana anomena la virtut cívica (és a dir, el comportament ètic i transparent en la gestió pública. El republicanisme és laic, (“Ni Déu, ni rei”) entenent la laïcitat com una concepció política que implica la separació del poder polític (públic) i religiós (privat). La República és laica perquè no admet cap altre principi superior que el de la voluntat popular per a dirigir l’Estat, i promou valors cívics comuns per sobre de les diferències existents entre els individus concrets.

8- La República fomenta el pluralisme social i la divisió de poders. El Republicanisme defensa el que s’anomenen “fórmules mixtes”, és a dir, contrapoders que es limitin mútuament. A la República hi ha un govern que rep tots els seus poders directament o indirecta del poble i està format per persones que compleixen les seves funcions per un període limitat de temps i amb la possibilitat de revocació en cas d’incompliment.

9.- Amb l’exercici de la llibertat, a la República es construeix una “democràcia sòlida”, on la ciutadania està disposada a exigir activament els seus drets cívics. La República propugna, per tant, una “ciutadania activa” i, en conseqüència, promou i pretén formar (tant a través de l’educació com de l’exemple del capteniment dels representants polítics) una determinada tipologia de ciutadans:

a. Que acceptin i assumeixin el valor de les regles democràtiques.

b. Que estiguin interessats per la política i que vulguin participar, activament, en la presa de decisions.

c. Que considerin que la política és una activitat digna, que consisteix en la presa de decisions col·lectivament, i que s’orienta a la persecució del bé comú.

d. Que compleixin les seves obligacions amb la societat i assumeixin els valors inherents al republicanisme, tals com l’esperit de convivència i de tolerància, la laïcitat, etc.

10.- En la mesura que una República defensa una ciutadania “mobilitzada”, reivindica procediments de participació i, també, un estricte control sobre els governants, els quals tenen bàsicament una funció representativa. L’ús de referèndums i d’iniciatives legislatives populars com a eines de govern és una part central de tot programa republicà.

11.- La «llibertat republicana» ha de ser també entesa com a un recurs funcional de la societat que impedeixi l’arbitrarietat contra les persones per part de l’estat i dels seus servidors. Amb unes altres paraules, una «constitució republicana» pot imposar limitacions però aquestes no es poden aplicar arbitràriament.

4.- Quins drets universals haurà d’incorporar de base la República catalana?

  • Tota persona té drets i llibertats fonamentals sense distinció de raça, color, sexe, idioma, creences o posició social o econòmica.

  • Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat jurídica.

  • Ningú no estarà sotmès a esclavitud o servitud.

  • Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractaments cruels, inhumans o degradants, ni se li podrà ocasionar dany físic, psíquic o moral.

  • Ningú no pot ser molestat arbitràriament en la seva vida privada, familiar, domicili, comunicació o correspondència, ni patir atacs al seu honor o reputació.

  • Tota persona té dret a circular lliurement i a triar el seu lloc de residència.

  • Tota persona té dret a una nacionalitat.

  • En cas de persecució política, tota persona té dret a buscar asil i a gaudir-ne d’ell, en qualsevol país.

  • Tota persona, sense distinció de gènere, té dret a casar-se o formar una parella amb independència del seu sexe i a decidir el nombre de fills que desitja.

  • Tot individu té dret a la llibertat de pensament i de religió.

  • Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió d’idees.

  • Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d’associació pacífica.

  • Tota persona té dret a l’accés a un servei de salut universal, a la seguretat social i a obtenir la satisfacció dels seus drets econòmics, socials i culturals.

  • Tota persona té dret a un treball digne en condicions equitatives i satisfactòries.

  • Tota persona té dret a formar sindicats per a la defensa dels seus interessos.

  • Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, a ella i a la seva família, la salut, alimentació, vestit, habitatge, assistència mèdica i els serveis socials necessaris.

  • Tota persona té dret al benestar i a viure saludablement des del punt de vista físic, mental i social.

  • Durant la maternitat i la infantesa tota persona té dret a cures i assistència especifiques .

  • Tota persona té dret a l’educació en les seves diverses modalitats. L’educació primària i secundària és obligatòria i gratuïta.

  • Els pobles tenen dret a l’autodeterminació i a la lliure determinació que els permeti elegir la seva condició política i el seu desenvolupament econòmic, social i cultural.

  • La independència econòmica i política.

  • La identitat nacional i cultural.

  • La pau s’entén no tan sols com l’absència de conflictes sinó com a subjecte actiu de diàleg i solució de conflictes, promovent la coexistència pacífica, l’enteniment, la confiança i la cooperació internacional i regional.

  • La justícia internacional.

  • L’ús dels avenços científics i tecnològics no han d’anar en detriment del respecte als drets humans, a les llibertats i a la dignitat dels individus o grups d’individus.

  • La promoció de la solució dels problemes alimentaris, demogràfics, educatius i ecològics.

  • La promoció de la sostenibilitat del medi ambient i de la implantació de l’economia ecològica.

  • El patrimoni comú de la humanitat tant en el seu aspecte físic i mediambiental com en el cultural.

  • El desenvolupament econòmic, social, cultural i polític que permeti la realització plena i una vida digna dels pobles i de les persones.

  • El lliure desenvolupament de la personalitat.

  • El dret a existir digitalment i a la protecció de dades personals que no poden ser recollides ni utilitzades per procediments il·lícits.

  • El dret a la reputació i a l’estima digital.

  • La llibertat i responsabilitat digital.

  • La privacitat virtual, el dret a l’oblit, el dret a l’anonimat.

  • El dret al big-reply (és a dir, a replicar els missatges en la seva integritat i amb indicació de l’autor originari) i a l’update (dret a la millora del programa o a utilitzar la tècnica que mes li convingui) en el camp de la informàtica.

  • El dret al domicili digital.

  • El dret a la tècnica, a la pau cibernètica i a la seguretat informàtica.

  • El dret al testament digital (no perdurar a la xarxa després el traspàs).

 

5.- En conseqüència, la República Catalana haurà de ser:

Democràtica

La radicalitat democràtica ha de ser la base del nou projecte polític. Una radicalitat que ha de garantir els drets fonamentals d’expressió, de reunió, d’associació i de participació, tant en la presa de decisions sobre el futur col·lectiu com en el control de les polítiques públiques.

La República disposarà d’un ordenament jurídico-polític que permetrà:

– la participació popular en els afers públics,

– la revocació de representants quan aquests incompleixin els mandats rebuts dels seus electors,

– imposar i obligar a la transparència en la gestió administrativa i econòmica,

– ser implacable amb la corrupció,

– establir el referèndum popular com a instrument de participació i legislació ciutadana i com a la forma democràtica per a dirimir les grans decisions col·lectives,

– el reconeixement del paper de la societat civil i articular els mecanismes per a empoderar el poble organitzat.

I s’establiran totes les garanties necessàries per tal que no hi pugui haver cap subterfugi legal que invalidi, impedeixi o dificulti la seva plena aplicació.

Popular

Un objectiu fonamental de la República Catalana serà garantir els drets polítics, socials, lingüístics, econòmics i laborals del conjunt del nostre poble, així com unes condicions de vida dignes.

Això tan sols és possible en una societat on l’economia i el model productiu estiguin al servei dels interessos populars, expressats políticament a través de la participació democràtica.

Cal revertir, per tant, la situació actual, on els interessos polítics i econòmics d’una minoria segresten i manipulen la vida política i econòmica de la nació en el seu propi interès i benefici, i en perjudici de les condicions de vida de la majoria. És necessari construir una democràcia popular que situï el bé comú i el benestar de la ciutadania en el centre de l’activitat política de la República, tot garantint el control democràtic del poble sobre el conjunt de l’activitat política, econòmica i social.

Federativa

La República Catalana ha de tenir com a objectiu la lliure federació de tots els territoris dels Països Catalans. Entenent el fet nacional com a dinàmic i en construcció constant, la República Catalana es proclamarà inicialment allà on les condicions de consciència i organització popular ho permetin, articulant des del primer dia els mecanismes per a la seva extensió arreu de la nació quan la voluntat popular dels diferents territoris ho faci possible, i tot incorporant com a valor de la República Catalana l’existència d’una diversitat cultural i geogràfica (com en el cas de la Vall d’Aran, en primer terme) que ha de ser reconeguda de tal manera que permeti una organització interna de tipus federatiu, establint des del primer moment les bases solidàries d’un compromís polític en diferents disposicions i instàncies polítiques del nou Estat independent.

ANNEX

PROPOSTA DE “BASES CONSTITUCIONALS I DRETS FONAMENTALS” DE LA REPÚBLICA
CATALANA INDEPENDENT

La República Catalana ha de garantir en les seves bases constitucionals els drets universals, i d’una manera més específica:

1- DRETS BÀSICS DE LA CIUTADANIA

  1. La República Catalana es basa i té com a objectiu la defensa i l’assoliment del bé comú del conjunt de la ciutadania. El bé comú desenvoluparà el benestar dels ciutadans amb total respecte als drets individuals universals de les persones.

  2. Seran drets de tots els ciutadans de la República Catalana l’accés a una vida digna, amb l’accés al treball d’acord amb les seves capacitats, l’accés al patrimoni nacional i als serveis col·lectius d’acord amb les seves necessitats, així com la capacitat de decidir el govern i l’organització del país.

  3. És obligació de la República Catalana promoure una política de plena ocupació i garantir unes retribucions i prestacions dignes i amb augments salarials en relació proporcional al cost de la vida, i aplicar una legislació laboral de defensa dels llocs i de les condicions justes de treball i de salut laboral de tots els treballadors. Amb aquesta finalitat, afavorirà la negociació col·lectiva, la cogestió i la participació dels treballadors en tots els aspectes de l’activitat productiva i en el repartiment dels beneficis derivats del increment de la productivitat; establirà una renda bàsica universal que garanteixi uns ingressos suficients; promourà el repartiment del treball perquè tothom pugui treballar, i també la reducció del temps del treball assalariat (jornada laboral) i l’augment del temps lliure; i promourà el foment d’una economia al servei de les persones i de la societat, és a dir, una economia social i solidària. Els treballadors gaudiran del dret de crear organitzacions que defensin llurs interessos legítims. La sindicació serà lliure. Els conflictes es resoldran mitjançant la negociació i l’arbitratge. El dret de vaga serà legal en qualsevol circumstància.

  4. És obligació de la República Catalana vetllar pels drets dels ciutadans en la seva condició de consumidors i usuaris. Amb aquesta finalitat, garantirà la protecció de la salut, la seva seguretat, que es proporcioni una informació veraç i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i dels serveis, que hi hagi un règim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats, així com la protecció dels interessos econòmics de la ciutadania davant de conductes abusives, negligents o fraudulentes de les empreses productores o comercialitzadores.

  5. La República Catalana desenvoluparà una fiscalitat justa, i promourà el repartiment de la riquesa, i fomentarà el crèdit perquè aquest pugui atendre les necessitats financeres dels sectors d’activitat econòmica productiva més descapitalitzats i no sotmesos al treball assalariat, com la pagesia i la petita empresa, que seran objecte d’especial atenció per afavorir la seva viabilitat. Es fomentarà el cooperativisme social i es crearà una Banca Pública al servei de la societat.

  6. La República Catalana tindrà cura d’una especial protecció al desenvolupament del camp català i de la sobirania alimentària, fent que sigui una realitat poder viure de la terra.

  7. Tots els ciutadans de la República Catalana, d’acord amb les seves necessitats, tindran garantit en els seus pobles i ciutats el dret a un habitatge digne i a uns serveis col·lectius públics.

  8. La República Catalana crearà i mantindrà un sistema sanitari basat en la prevenció, que serà d’accés universal, públic, gratuït i sota control permanent de la població. Reconeixerà el dret a la mort digna, respectarà la voluntat dels pacients en relació als tractaments mèdics a rebre i regularà la pràctica de l’eutanàsia.

  9. La República Catalana crearà i mantindrà un sistema educatiu públic, català, laic, sense separació per gènere i de qualitat per a tothom.

  10. La República Catalana assumirà la lluita contra la situació de discriminació i opressió en què es troben en la nostra societat col·lectius en risc d’exclusió o marginació, bé sigui per raó de gènere, d’opció sexual, de procedència, de pertinença social o de qualsevol altre factor discriminatori.

  11. La República Catalana protegirà la vida social i laboral de la gent jove, dotant pobles i ciutats dels adequats centres juvenils autogestionats i impulsant polítiques que afavoreixin la lliure associació juvenil.

  12. La República Catalana dedicarà una atenció especial als drets de la gent gran a gaudir d’una vida digna en tots els àmbits. Això suposarà que l’estat garantirà un sistema de pensions d’acord amb les necessitats de tothom i l’atenció adequada a les situacions de dependència.

  13. La República Catalana abolirà de manera immediata totes les lleis que entrin en contradicció amb la seva Constitució, així com les legislacions repressives vigents en el moment de l’accés a la seva independència, derivades de la seva submissió a l’Estat espanyol (llei de partits, llei mordassa, etc.). I establirà un sistema de transitorietat en relació amb el sistema legal precedent.

  14. La República catalana, amb tota la seva força jurídica i institucional, garantirà la plena aplicació i la defensa dels drets humans i prohibirà i tindrà una actitud activa en contra del racisme, la pena de mort, la tortura, l’abús de poder, el maltractament físic o psíquic i el tracte humiliant, vexatori o degradant a les persones en qualsevol circumstància que les pugui afectar. Es dotarà d’una policia al servei de la ciutadania, que actuarà amb responsabilitat i transparència en totes les seves accions i respectarà escrupolosament els drets i la dignitat de detinguts i presos. En el compliment de les seves funcions serà sotmesa al control dels representants democràtics de la ciutadania.

  15. La República Catalana, d’acord amb els valors republicans, democràtics i laics que la inspiren, vetllarà pel respecte a la llibertat individual de creences socials, polítiques i religioses.

  16. La República Catalana garantirà la llibertat de premsa i el dret a rebre una informació lliure i veraç, així com el dret a expressar i difondre opinions per qualsevol mitjà.

  17. La República Catalana serà acollidora i vetllarà pel respecte als drets de ciutadania de la població immigrada, dotant-la dels recursos socials i culturals necessaris per a la seva integració amb plenitud de drets i deures. Reconeixerà el dret d’asil a les persones que siguin considerades perseguits polítics.

  18. La política penitenciària de la República Catalana haurà de tenir l’objectiu d’inserir socialment les persones que estan complint condemna mitjançant l’educació i la formació professional, i aquesta tasca es farà sota el més estricte respecte als drets humans i dotant les presons dels recursos tècnics i humans suficients.

  19. La República Catalana treballarà contra l’oblit i el silenci i aprovarà una llei de memòria històrica homologable amb els estàndards democràtics i la legislació internacional que condemni els crims de guerra i els règims dictatorials, i restitueixi la dignitat i el ple reconeixement a les seves víctimes, així com la de totes aquelles que s’han produït per raons polítiques al llarg de la transició.

  20. La República catalana vetllara perquè l’accés a la cultura sigui universal i es respecti la llibertat creativa dels autors. Així mateix instrumentarà els mitjans adequats perquè tothom tingui accés a espais formatius i d’intercanvi cultural, facilitarà el accés als elements materials necessaris i desenvolupara una política fiscal de protecció a la cultura.

2- DEFENSA DE LA IGUALTAT SOCIAL. PER UNA SOCIETAT NO PATRIARCAL

  • La República Catalana defensarà de manera general i permanent la igualtat entre totes les persones i treballarà per a aconseguir una societat que superi els condicionaments de l’estructura social dominant de tipus patriarcal que patim. Proposarà i defensarà, per tant, el desplegament de totes aquelles orientacions i lleis que tinguin com a finalitat l’eradicació de les discriminacions i desigualtats derivades dels prejudicis arrelats en aquesta societat (des dels estereotips sobre l’assignació de rols a les persones segons el seu gènere i la seva orientació sexual, fins a la negació del dret de decidir sobre el propi cos, sobre la maternitat i la natalitat, etc.). Afavorirà l’educació i els comportaments favorables al respecte mutu tot combatent la desigualtat i la violència que es pugui exercir a través del llenguatge, al si de la parella, dintre de la família, a la feina, als centres educatius, al carrer i als centres de diversió.

3- DEFENSA DELS RECURSOS, TERRITORI I PATRIMONI NACIONALS

  • La República Catalana garantirà la propietat pública i inalienable del patrimoni natural i cultural del país i també dels seus recursos energètics i estratègics i establirà tots els drets d’ús que se’n deriven, protegint de forma activa el dret a viure en un medi ambient sostenible i legislarà contra les indústries i les activitats econòmiques extractives o totes aquelles altres que siguin contaminants o de caràcter agressiu per al medi ambient i l’equilibri ecològic. Així vetllarà especialment contra tota instal·lació o explotació que pugui perjudicar les condicions de vida, degradar l’entorn o destruir la natura. La República Catalana legislarà de forma proactiva en defensa del medi ambient i del patrimoni col·lectiu i impulsarà un canvi en la política d’infraestructures, tot posant fí a les obres de destrucció massiva i les socialment i econòmicament insostenibles. Es nacionalitzaran tots els recursos naturals, tot fent de la nostra nació un país sense nuclears i amb un model energètic net, alternatiu i ecològic.


4- LA RC PROMOURÀ LA INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA I EL DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC VETLLANT PELS DRETS DE LES PERSONES.

  • La República catalana promourà el desenvolupament científic i tecnològic, reconeixerà el dret i la llibertat de recerca científica i tecnològica, i fomentarà la creació de centres de investigació per tal que contribueixin al benestar social.

  • La Republicà catalana garantirà l’accés universal de les persones al coneixement i l’accés a la societat de la informació en tots els àmbits de la vida. Al mateix temps vetllarà per garantir el dret a la privacitat, el dret a la pròpia imatge i a l’honorabilitat, el secret en les comunicacions i la protecció de les dades personals.

  • La Republicà catalana reconeixerà a les dones l’accés a tècniques de reproducció assistida. Es regularà l’experimentació científica en el camp de l’enginyeria genètica per tal de protegir físicament i psíquicament l’ésser humà. En el mateix sentit vetllarà per la utilització del patrimoni genètic i embrionari de tots els éssers vius.

  • La República Catalana romandrà amatent amb el desenvolupament de la nano tecnologia i, en especial, de la robòtica dotada de intel·ligència artificial que en el seu desplegament tecnològic promourà problemes de caràcter ètic, social i econòmic que exigiran ser utilitzades d’una forma extremadament responsable garantint una utilització adequada, identificació, seguiment de la seva activitat i localització.

5- LA RC PROMOURÀ LA PARTICIPACIÓ POPULAR

– A la República Catalana, la presa de decisions polítiques, combinarà formes representatives i participatives.

– La República catalana desenvoluparà la participació democràtica als diferents nivells. Promourà òrgans de consulta i d’intervenció, de caràcter actiu, horitzontal, participatiu i directe des de l’estructura municipal a la nacional, així com també una llei electoral que garanteixi una màxima transparència en la participació pública, (com eleccions per districtes, l’adscripció dels electes a circumscripcions territorials, poder revocar càrrecs electes en casos d’incompliment del programa electoral, les iniciatives legislatives populars, els referèndums vinculants, de vet, revocatoris i constituents, etc.), i el funcionament i finançament dels partits polítics. Determinarà la durada del temps de mandat dels electes. – Pel que fa al finançament dels partits polítics s’establiran limitacions estrictes en la despesa i es prohibiran les donacions d’empreses, de fundacions o de qualsevol entitat. Les úniques donacions hauran de ser individuals i fer-se públiques, i seran limitades en quantia i sotmeses a estrictes i severes sancions si s’incompleixen.

– La República catalana garantirà la inviolabilitat dels parlamentaris en l’exercici de les seves funcions.

– La República catalana vetllarà per la separació de poders i garantirà la total independència del poder judicial i promourà una justícia propera, àgil, imparcial, gratuïta, accessible a tothom i eficient. Tots els ciutadans seran iguals davant la llei.

– La República catalana vetllarà i promourà la transparència i el control en la gestió de les finances públiques. Té l’obligació de posar a la disposició dels ciutadans totes les dades rellevants en relació a la despesa pública, i a fomentar la participació col·lectiva en les decisions referents a les prioritats que han de recollir els pressupostos. La República Catalana tindrà especial cura en la finalitat última de servei públic de les seves institucions i no admetrà cap tipus d’abús, privilegi o aprofitament de les institucions per al lucre personal o el frau. Es perseguirà la corrupció exemplarment.

6- LA RC DEFENSARÀ I PROMOURÀ LA LLENGUA CATALANA

  • La República Catalana proclamarà la llengua catalana com a llengua nacional i en garantirà la seva funció social com a llengua general vehicular de relació social. Garantirà també l’ús social hegemònic de les llengües pròpies d’àmbits territorials (com la llengua occitana aranesa a Aran) en el seu territori. I oferirà les condicions per a la gestió del plurilingüisme amb l’ús harmònic de les diferents llengües presents al territori que seran considerades un patrimoni de la República catalana com a mitjans d’expressió d’una part de la població i de relació intercultural i internacional.

  • La RC promourà internacionalment la presència, la divulgació i el prestigi, de la llengua catalana.

7- LA RC DEFENSARÀ ELS PAÏSOS CATALANS COM A MARC NACIONAL

  • La nostra nació són els Països Catalans, i la República Catalana defensarà la seva unitat i la necessitat d’estendre la consciència nacional arreu dels Països Catalans, una consciència que en cada territori adoptarà una forma política concreta d’acord amb la voluntat popular, en la perspectiva de la llibertat total i la independència.

  • La República Catalana assumirà el caràcter nacional dels Països Catalans i preveurà la possibilitat d’integrar-se amb els diversos territoris històrics en el futur (amb la previsió d’una estructura interna de tipus federal si així es decideix), i la promoció i l’establiment de vincles de relació estables (culturals, socials, econòmics, d’espais comunicatius …) des del mateix instant del naixement del nou estat. Es concedirà la nacionalitat catalana a qualsevol connacional del País Valencià, les Illes, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, Andorra i l’Alguer que així ho sol·liciti, així com a les persones residents a l’estranger descendents directes de famílies catalanes que ho sol·licitin.

 

8- LA RC TINDRÀ EN COMPTE LA DEFENSA ESTRATÈGICA DE LA INDEPENDÈNCIA NACIONAL I SUPRIMIRÀ ELS INSTRUMENTS DE COACCIÓ DE L’ANTIC ESTAT

  • La RCI farà un tractament estratègic de la mobilitat i les comunicacions terrestres, marítimes, aèries, les telecomunicacions i l’energia, i Intervindrà en la concreció d’un espai comunicatiu propi com a instrument estratègic per a l’economia, la indústria, la seguretat nacionals i com a element imprescindible per a l’articulació del nou estat.

  • La República Catalana, en defensa de la seva independència nacional, revisarà i desenvoluparà un nou marc que superi les estructures de dominació política, econòmica i militar actual, com son la UE, el FMI o l’OTAN.

  • La RC desmantellarà l’aparell repressiu i administratiu de l’Estat espanyol a Catalunya.

  • La RC no retornarà el deute contret pels diferents governs espanyols i catalans que, d’acord amb la jurisprudència de les Nacions Unides, pugui ser considerat il·legítim.

9- ACCIÓ EXTERIOR DE LA RC

  • La República Catalana fomentarà un marc de relacions euromediterrànies i internacionals de pobles lliures, i es comprometrà a potenciar la cultura de la pau, la cooperació, la solidaritat, la llibertat i la plena sobirania dels pobles.

Drassanes per la República Catalana

Països Catalans, juliol de 2017

DESCARREGA’T EL DOSSIER EN PDF