Carles Castellanos
Carles Castellanos

Intentar entendre la ‘serp estiuenca’ que ens ha nascut al Born de Barcelona aquest any és un exercici desagradable perquè, com totes les serps d’estiu, es mou entre les boires de l’interès i de la irracionalitat.

Tant que diuen que van ‘en comú’ i que ‘poden’, … no podrien respectar el sentiment del poble català que vol preservar i refermar la memòria de l’heroica lluita dels barcelonins en defensa dels drets dels catalans enfront de l’absolutisme borbònic i que ha estat un exemple de resistència per al món sencer?

L’atzagaiada de barrejar un dictador eqüestre i escapçat líder d’una victòria sagnant, amb l’esperit de resistència de la nostra ciutat i del nostre poble … no es pot analitzar, més que de cap altra manera, com una falta de sensibilitat i de respecte descomunals.

Si sabem que alguns d’aquests ‘comuns’ que ara ‘no poden’ ja han dit pestes del caràcter reivindicatiu català del Born, la tifarada de col·locar-hi entremig símbols de la fatuïtat i de la iconografia franquistes … no és un acte digne dels més barroers i desaprensius profanadors de tombes, per la seva mesquinesa i traïdoria?

Si la política és l’art de la cosa pública al servei de les persones, dels valors que conformen les societats, aquests polítics s’han equivocat de país i de persones. Tant costa respectar els sentiments de tot un poble?

Si no ho poden fer s’haurien de retirar.

Carles Castellanos, membre del col·lectiu Drassanes per la República Catalana

Països Catalans, agost de 2016

Descarrega l’article en pdf

Anuncis