La lluita per la independència ha pres, al llarg dels darrers anys, una orientació clara entorn de la reivindicació de la República. I més recentment els col·lectius territorials que s’han format en defensa de la República Catalana independent han trobat la necessitat de comptar amb algun material que pugui ajudar a fomentar el debat.
Aquest opuscle té només la pretensió de presentar algunes qüestions que poden ajudar a “pensar la República”, esperant que els debats que s‟aniran portant a terme arreu del país podran acabar de perfilar i concretar el “programa republicà” a la mesura dels interessos i les realitats concretes.
Aquest text és dividit en els apartats següents:
I. Els valors republicans que fonamenten la reivindicació de la República
II. Característiques pròpies de l’acció política republicana
III. Quins drets universals hauria d’incorporar de base la República catalana?
IV. Una República Catalana democràtica, popular i federativa
V. Resum de bases constitucionals i drets fonamentals de la República
catalana independent
VI. Programa general en la transició a la República
I. Els valors republicans que fonamenten la reivindicació de la República
I.a. El republicanisme al llarg de la història
El republicanisme és una tradició política de llarga trajectòria històrica que té les seves arrels més antigues en les tesis d’alguns dels filòsofs del món greco-llatí, com Plató i Aristòtil, tot i que cal remarcar que es tractava de propostes socialment restrictives pel fet que limitaven els drets de les persones, en la seva lliure organització dels afers comuns, només a una part de la població.
Posteriorment, el republicanisme es va fer important socialment gràcies, sobretot, a l’obra dels pensadors il·lustrats anglesos i francesos dels segles XVII i XVIII, entre els quals cal destacar Locke, Newton, Montesquieu, Voltaire, Diderot, D’Alembert i Rousseau, els quals van posar en qüestió tots els principis de l’Antic Règim, van formular els principis de llibertat i d’igualtat de tots els éssers humans, van qüestionar l’absolutisme (Locke), van defensar la necessitat d‟un parlament que limités el poder del rei i d‟un sistema fiscal que no recaigués exclusivament sobre el poble (Voltaire), van establir la divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial), i la independència del poder judicial (Montesquieu), van criticar la intolerància religiosa i van defensar la tolerància com a base de les relacions humanes.
Van explicar, també, que la raó era l’únic mitjà per entendre el món i per establir codis morals, i que, per poder assolir coneixements fonamentats en la raó, calia seguir un mètode (científic) que es basava en l‟observació i la comprovació dels fets considerats
(Newton). I van establir que el coneixement era la base per aconseguir la felicitat i per això van promoure l‟extensió de l‟educació i del progrés com a instruments per aconseguir la millora progressiva de la vida dels éssers humans. I Rousseau va definir el “contracte social” com a resultat d‟un pacte entre tots els ciutadans tot formulant el principi de sobirania nacional, segons el qual el poder emana del lliure consentiment de tots els ciutadans, expressat per mitjà del vot.
És important destacar que les idees dels pensadors de la Il·lustració van ser les que van proveir d‟arguments les revolucions liberals, encapçalades per la burgesia, contra el poder de la monarquia absoluta i de l’aristocràcia, tot convertint els antics súbdits en ciutadans amb drets i responsabilitats. També és important destacar que als Estats Units d’Amèrica es va redactar, el 1787, la primera Constitució escrita de la història, que assegurava la separació de poders (executiu, legislatiu i judicial), establia una forma de govern republicana i una estructuració del territori de caire federal. La Constitució es va complementar amb una Declaració de Drets que garantia la llibertat de religió, de premsa, d’expressió i de reunió, i el dret de ser jutjat per un jurat. Cal afegir que ningú no podia ser privat de la vida, de la llibertat o de la propietat, sense
un procediment judicial.
D’aquesta important herència ideològica rebuda dels pensadors i polítics de la Il·lustració, se’n conclou que el republicanisme es fonamenta en el respecte a l’exercici de la voluntat popular, és a dir, en la pràctica de la democràcia, i està enfrontada a formes de govern autoritàries com el poder monàrquic o el de les oligarquies. Amb la proclamació del lema “llibertat, igualtat i fraternitat” de la revolució francesa es va imprimir un nou caràcter al republicanisme, que ha servit de referència en les conquestes republicanes ulteriors.
La història ha mostrat, però, la necessitat d‟observar els grans principis enunciats, amb ulls crítics, d’acord amb l’evolució de la realitat social i política. La recerca de la igualtat contra qualsevol mena de discriminació per raons de classe social, de gènere, de prejudicis racistes, d‟orientació sexual etc. ha marcat l’evolució de les societats humanes. Sobre la “fraternitat” republicana s’han fet observacions que considerem interessants de recollir, com les que expressa Alberto Castrillón en la seva exposició dels conceptes elaborats per Antoni Domènech (traduïm no literalment del castellà): “La fraternitat revolucionària pretenia igualar en qualitat de germans tots els que estaven sotmesos a servitud política, social o material, i aconseguir així la plena incorporació a una societat civil republicana de lliures i iguals de totes les persones de les classes populars del vell règim europeu.” “Cal tenir present, però, que la possibilitat real d’una fraternitat ha estat posteriorment qüestionada per diferents autors” que no la veuen possible en el marc de societats que no són precisament igualitàries.
“Per exemple, i tot i que el socialisme és hereu de l’ideal d’una societat fraterna, el socialisme marxista no parla de fraternitat entre persones sinó entre pobles, perquè entén que una societat que estigui dividida entre propietaris i desposseïts no pot ser realment fraterna”. “En aquest sentit, Marx va advertir que la derrota de la Revolució
de 1848 va demostrar que l’abolició de les relacions de classe, que suposava creure realment en l‟existència de la fraternitat, era una fantasia idíl·lica.” “Després de 1848, només els anarquistes van continuar parlant de fraternitat, tot i que en un sentit diferent i sense connotacions polítiques.” “Marx, a diferència de pensadors republicans com Robespierre o Jefferson, no veia possible que un cop consolidat el capitalisme industrial hi pogués haver un sistema polític republicà”.
En un altre passatge, Castrillón recull una panoràmica històrica de Domènech sobre el concepte de fraternitat al segle XX:
“En el relleu de l‟ideari republicà fratern, amb l‟adveniment del socialisme, s‟estableix una visió crítica de la falsa i idíl·lica fraternització entre capitalistes i treballadors, en adonar-se que en la societat industrial els milions d’obrers no poden fraternitzar amb els pocs capitalistes. Trencat l’idil·li, el moviment obrer haurà de buscar la seva autonomia, s’haurà d‟organitzar i afirmar-se com a subjecte, però alhora s’haurà de demanar si els canvis socials dràstics que cal introduir poden ser empresos per la classe obrera en solitari. Per a la primera socialdemocràcia, existia un món obrer i un món burgès totalment escindits. La socialdemocràcia va aïllar els obrers dels pagesos i de les classes mitjanes empobrides, deixant un espai lliure per a la manipulació de la burgesia industrial i financera que es va formar a finals del segle XIX, i en aquest espai
hi va créixer el feixisme.
El feixisme –italià, alemany o espanyol– va imposar dictadures al servei de les seves respectives burgesies … I es va esforçar per a eliminar qualsevol vestigi de solidaritat o fraternitat que pogués haver quedat després de la Gran Guerra … És cert, però, quen cal distingir entre règims parlamentaris i règims merament constitucionals, no parlamentaris. En els primers –França i Anglaterra– la burgesia liberal va haver de disputar els vots de les classes populars amb altres partits; en els segons –Itàlia, Alemanya, Àustria o Espanya– la burgesia, por la seva falta d’experiència en la lluita política i pel temor a la reorganització del moviment obrer, va optar pel feixisme. En els règims parlamentaris es van construir un seguit d’institucions que van garantir el respecte de les llibertats, les quals no van existir en els règims constitucionals no parlamentaris. En aquests quatre estats van prevaldre monarquies constitucionals, o semiautocràtiques o corrompudes pel caciquisme. El vot popular, mediatitzat per la representació parlamentària, no va tenir en aquests països cap possibilitat d’influir en la formació dels governs ni tampoc d’incidir en el control parlamentari de les actuacions dels diferents ministeris” (fragments extrets de l‟article d’Alberto Castrillón – “El eclipse de la fraternidad. Una revisión republicana de la tradición socialista”, Crítica, 2004 – on aquest autor comenta l‟obra d‟Antoni Domènech El eclipse de la fraternidad).
I.b. La solidaritat “fraternal” en la construcció de la República Catalana
Situats en la tasca de construcció des de baix de la República Catalana, i havent observat, més amunt, les contradiccions socials que al llarg de la història han fet difícil l’exercici de la solidaritat fraternal entre classes socials diferents, és convenient valorar com es manifesten en el nostre cas aquestes contradiccions, tenint present que entre els partits i les organitzacions independentistes de Catalunya hi ha diferències ideològiques significatives en l’eix dreta-esquerra.
I en aquest sentit, és possible considerar que la “solidaritat fraternal” podrà mantenirse amb força en el camí de la conquesta de la República Catalana per diferents raons:
– Per la situació d’empobriment creixent i pèrdua de poder polític de les classes populars (incloent-hi els sectors que s’han anomenat tradicionalment “classe mitjana”), en un món globalitzat com l’actual, que ha conduït a un escenari on les diferències econòmiques i de pes polític entre la gran majoria de la població són cada vegada més petites, també a Catalunya. D‟aquesta situació en són exemples que l’l% de la població mundial s’hagi apoderat del 82% del PIB global del darrer any (segons informa Intermón), així com l’ascensió creixent de governs autoritaris que limiten la democràcia.
Estem assistint a un procés accelerat d‟ofec econòmic i de proletarització de les classes mitjanes i de la petita burgesia, que les està acostant als sectors socials que ja es troben en una situació de precarietat. D’aquesta manera, la societat va esdevenint cada vegada més homogènia en la reivindicació dels interessos polítics i econòmics comuns.
– Per la situació econòmica de pràctica fallida de l’estat espanyol –enmig d‟una gran corrupció en la qual estan implicades la monarquia, les institucions de govern, dirigents dels partits polítics dinàstics i empreses de l’IBEX, entre d’altres, i amb la connivència de determinades estructures del poder judicial- que ja acumula un deute impagable que supera 1,3 vegades el PIB espanyol. Cal tenir en compte que amb aquesta situació, juntament amb la reforma introduïda a la Constitució espanyola per un pacte establert entre PP i PSOE que prioritza el pagament del deute per sobre de qualsevol despesa de tipus social (sanitat, educació, serveis socials,…), i amb el fet que el proper mes d‟octubre de 2018 finalitza la possibilitat de compra del deute dels estats per part del Banc Central Europeu, s’obre un escenari de creixent precarietat i empobriment de les classes populars de tot el conjunt de l’estat espanyol. En aquest marc, és més que possible un augment significatiu del suport a la República Catalana per sectors de la societat que fins ara s’hi han mostrat indiferents o fins i tot contraris.
– Pel fet que la història ens demostra que l’emancipació nacional per crear un estat propi és possible. Els catalans d’avui estem compartint un objectiu que, tot i que apareix com a difícil, està al nostre abast assolir-lo. En aquest sentit cal recordar, per exemple, l’experiència de la Primavera dels Pobles, al 1848 o l’onada més recent d’independències dels anys 90 del segle passat a Europa, processos que, malgrat les resistències inicials per part d’imperis, de monarquies absolutes o de règims autoritaris, s’han anat resolent en forma de nous estats independents al si del continent europeu.
– Pel fet que la República Catalana permet la construcció d’un model de societat més lliure i justa, que pot donar satisfacció a les necessitats i interessos de la gran majoria dels seus ciutadans. La societat catalana s’inscriu en la perspectiva històrica de la recerca creixent de la igualtat entre les persones (República dels iguals) i el rebuig a qualsevol mena de discriminació.
I.c. La tradició republicana
A tall de síntesi, podem assenyalar que la tradició del republicanisme estableix el principi democràtic segons el qual el poder neix de la sobirania popular enfront del poder de naturalesa teocràtica (monàrquic, oligàrquic etc.) que és de caire hereditari o per usurpació. I remarca que aquest poder es conjuga amb el respecte als drets individuals i col·lectius basats en la llibertat, la igualtat i la fraternitat com a forma d’entendre la comunitat d’interessos de la ciutadania. La idea republicana és oposada a la dominació i als privilegis, i parteix de la consideració material que la persona només pot ser lliure si no depèn de ningú altre per a viure. La república implica també el compromís ciutadà amb els afers públics i amb la comunitat, i és per això que demana la participació.
La república posa èmfasi en la recerca del bé col·lectiu dels qui integren la comunitat,
és a dir :
– en la “virtut” (o comportament ètic) dels ciutadans enfront de la corrupció i el “tot s’hi val”.
-en la valoració del mèrit i el coneixement de cada persona enfront de les arbitrarietats dels poderosos,
– en el fet de governar en funció del bé comú i del benestar de la ciutadania,
-en l’equitat i la justícia igual per a tothom; i en el fet que, per evitar la utilització partidista del poder, s‟estableixin sistemes de divisió i de contrapès dels centres de decisió.
La República es fonamenta en realitats materials, analitza i objectiva els fets i rebutja els mites i tot tipus de construccions irracionals. Respecta les creences, però és laica i rebutja tota ingerència de la religió en els afers públics, tot situant la religió dins l’esfera estrictament privada. Els valors republicans s’han anat desenvolupant a través de la història, paral·lelament al concepte de la relació cooperativa entre les persones al llarg del temps. És per això que aquests valors es transformen i es van constituint en drets fonamentals. Drets que no són immutables sinó evolutius, i que es materialitzen en funció del marc sociopolític de cada moment i lloc concrets.
En definitiva, els valors republicans es converteixen en drets civils i polítics que protegeixen els individus enfront dels excessos del poder, i tracten de garantir la seva igualtat pel fet de reconèixer drets de caràcter social, econòmic i cultural com són: l’accés al treball, a l’habitatge, o a l’educació.
Davant dels greus problemes que afecten la qualitat de vida de moltes persones, el patrimoni de la humanitat, tant cultural com mediambiental, la pau, la riquesa de la diversitat, els moviments migratoris, el dret a l’autodeterminació dels pobles o el dret a “conèixer la pròpia història”, la fraternitat republicana obre el camp a la solidaritat més enllà de les fronteres de l’estat i de la pròpia comunitat. La solidaritat es transforma en un dret col·lectiu a escala global que exigeix la cooperació dels estats i també la mobilització de la societat civil.
Finalment, la denominada revolució científico-tècnica ens ha situat també davant de la necessitat de contrastar els vells valors amb els avenços tecnològics i els canvis sociològics de la humanitat, per tal de poder definir els nous drets dels ciutadans.
Poden servir d’exemple, la biogenètica o l’enginyeria genètica, ja d’aplicació global, que ha donat lloc a qüestionaments i reflexions socials que han abocat a la necessitat de definir nous conceptes com la bioètica; i també la robòtica, amb la capacitat de crear màquines que substitueixen l‟home en determinades funcions i que cada cop estan més i més dotades d’intel·ligència artificial; o els drets digitals (dret a l’oblit digital o el dret a la protecció de la intimitat i a les dades personals en l’ús cada cop més generalitzat de les big-data). Cal, doncs, tenir presents aquests canvis i avenços i les seves conseqüències en relació amb el bé comú, que avui es poden traduir en iniciatives socials com el repartiment del treball, la renda bàsica universal, etc.
Cal recordar, per al nostre cas, que la idea de la República, aplicada a la nostra realitat com a poble, és l’expressió més clara de l’aplicació del dret d’autodeterminació a una proposta política col·lectiva. I, en resum, podem afirmar que, només des d’una concepció política basada en els valors republicans serà possible abordar, des de la
perspectiva dels drets individuals i col·lectius, el benestar dels ciutadans de Catalunya.
El debat constituent de la República Catalana cal que sigui molt participatiu, que destaqui per la seva transversalitat i que permeti incorporar a la nova constitució tota l’experiència i tots el avenços socials i polítics acumulats pel constitucionalisme modern i, al mateix temps, abordar les grans transformacions del nou món que s’obre davant nostre.
II. Característiques pròpies de l’acció política republicana
1.- La República fonamenta el funcionament de l‟Estat en la participació activa del conjunt de la ciutadania – i no tan sols en les institucions – per tal de poder defensar millor el bé comú per damunt dels interessos individuals.
2.– La República pretén bastir un marc de convivència que, sense negar l’existència de contradiccions, d‟interessos contraposats i de conflictes en la societat, es fonamenti per a la resolució dels conflictes en la participació col·laborativa de la ciutadania i en l’ús de mecanismes justos, és a dir, consensuats i imparcials.
3.- En una República el govern no hauria de fer res unilateralment que pugui ser fet per un acord ampli dels ciutadans mateixos (principi de subsidiarietat). El govern no hauria d’impedir ni substituir l’acció cívica i social que s‟hagi emprès per iniciativa popular.
4.- Tot acord que afecti els interessos comuns ha de ser pres democràtica-ment, consensuat a través del diàleg i assumit amb la màxima transparència pública.
5.- El pressupòsit republicà de «decència» o «virtut» en la gestió pública obliga a establir criteris de democràcia deliberativa i a cobrir tots els càrrecs, sempre i arreu, per mitjà de l’elecció de les persones més competents i adequades. Posa així límits severs a la burocràcia perquè tendeix a erigir-se en garantia contra l‟abús de poder.
El criteri de virtut també comporta la tendència a l‟igualitarisme polític, bàsicament centrat en la “igualtat d‟oportunitats”: tothom ha de tenir la mateixa oportunitat d’accedir a l‟educació, la sanitat, la cultura, el transport i els serveis col·lectius en general.
6.- El republicanisme és deliberatiu i col·laboratiu perquè defensa que el debat col·lectiu en la prossecució del bé comú és l’instrument que fa valuosa l’experiència comunitària. La comunitat republicana no és d’origen ètnic, sinó que és política; el republicanisme considera que el debat polític públic enforteix la convivència en la mesura que implica tots els ciutadans en la vida en comú.
7.- D’acord amb els valors republicans la llibertat ha de ser garantida per la llei i per l’extensió del que la tradició republicana anomena la virtut cívica (és a dir, el comportament ètic i transparent en la gestió pública). El republicanisme és laic, entenent la laïcitat com una concepció política que implica la separació del poder polític (públic) i religiós (privat). La República és laica perquè no admet cap altre principi superior que el de la voluntat popular per a dirigir l’Estat, i promou valors cívics comuns per sobre de les diferències existents entre els individus concrets.
8.- La República fomenta el pluralisme social i la divisió de poders. El republicanisme defensa el que s’anomenen “fórmules mixtes”, és a dir, contrapoders que es limitin mútuament. A la República hi ha un govern que rep tots els seus poders directament o indirectament del poble i està format per persones que compleixen les seves funcions per un període limitat de temps i amb la possibilitat de revocació en cas d’incompliment.
9.- Amb l’exercici de la llibertat, a la República es construeix una “democràcia sòlida”, on la ciutadania està disposada a exigir activament els seus drets cívics. La República propugna, per tant, una “ciutadania activa” i, en conseqüència, promou i pretén formar (tant a través de l’educació com de l’exemple del capteniment dels representants polítics) una determinada tipologia de ciutadans:
a. Que acceptin i assumeixin el valor de les regles democràtiques.
b. Que estiguin interessats per la política i que vulguin participar, activament, en la presa de decisions.
c. Que considerin que la política és una activitat digna, que consisteix en la presa de decisions col·lectivament, i que s’orienta a la persecució del bé comú.
d. Que compleixin les seves obligacions amb la societat i assumeixin els valors inherents al republicanisme, tals com l’esperit de convivència i de tolerància, la laïcitat, etc.
10.- En la mesura que una República defensa una ciutadania “mobilitzada”, reivindica procediments de participació i, també, un estricte control sobre els governants, els quals tenen bàsicament una funció representativa. L’ús de referèndums i d’iniciatives legislatives populars com a eines de govern és una part central de tot programa republicà.
11.- La «llibertat republicana» ha de ser també entesa com a un recurs funcional de la societat que impedeixi l’arbitrarietat contra les persones per part de l’estat i dels seus servidors. Amb unes altres paraules, una «constitució republicana» pot imposar limitacions però aquestes no es poden aplicar arbitràriament.
III. Quins drets universals hauria d’incorporar, de base, la República catalana?
Tota persona té drets i llibertats fonamentals sense distinció de raça, color, sexe, idioma, creences, ideologies, posició social o econòmica.
Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat jurídica.
Ningú no estarà sotmès a esclavitud o servitud.
Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractaments cruels, inhumans o degradants, ni se li podrà causar dany físic, psíquic o moral.
Ningú no pot ser molestat arbitràriament en la seva vida privada, familiar, domicili, comunicació o correspondència, ni patir atacs al seu honor o reputació.
Tota persona té dret a circular lliurement i a triar el seu lloc de residència.
Tota persona té dret a una nacionalitat.
En cas de persecució política, tota persona té dret a buscar asil i a gaudir-ne, en qualsevol país.
Tota persona, sense distinció de gènere, té dret a casar-se o formar una parella amb independència del seu sexe i a decidir el nombre de fills que desitja.
Tot individu té dret a la llibertat de pensament i de religió.
Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d‟expressió d’idees.
Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d’associació pacífica.
Tota persona té dret a l‟accés a un servei de salut universal, a la seguretat social i a obtenir la satisfacció dels seus drets econòmics, socials i culturals.
Tota persona té dret a un treball digne en condicions equitatives i satisfactòries.
Tota persona té dret a formar sindicats per a la defensa dels seus interessos.
Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, a ella i a la seva família, la salut, alimentació, vestit, habitatge, assistència mèdica i els serveis socials necessaris.
Tota persona té dret al benestar i a viure saludablement des del punt de vista físic, mental i social.
Durant la maternitat i la infantesa tota persona té dret a cures i assistència especifiques.
Tota persona té dret a l’educació en les seves diverses modalitats. L‟educació primària i secundària és obligatòria i gratuïta.
Els pobles tenen dret a l‟autodeterminació i a la lliure determinació que els permeti elegir la seva condició política i el seu desenvolupament econòmic, social i cultural. A la independència econòmica i política. A la identitat nacional i cultural.
La pau s’entén no tan sols com l’absència de conflictes sinó com a subjecte actiu de diàleg i solució de conflictes, promovent la coexistència pacífica, l’enteniment, la confiança i la cooperació internacional i regional.
La justícia internacional.
L’ús dels avenços científics i tecnològics no han d‟anar en detriment del respecte als drets humans, a les llibertats i a la dignitat dels individus o grups d’individus.
La promoció de la solució dels problemes alimentaris, demogràfics, educatius i ecològics.
La promoció de la sostenibilitat del medi ambient i de la implantació de l’economia ecològica.
El patrimoni comú de la humanitat tant en el seu aspecte físic i mediambiental, com en el cultural.
El desenvolupament econòmic, social, cultural i polític que permeti la realització plena i una vida digna dels pobles i de les persones.
El lliure desenvolupament de la personalitat.
El dret a existir digitalment i a la protecció de dades personals que no poden ser recollides ni utilitzades per procediments il·lícits.
El dret a la reputació i a l’estima digital.
La llibertat i responsabilitat digital.
La privacitat virtual, el dret a l’oblit, el dret a l’anonimat.
El dret al domicili digital.
El dret a la tècnica, a la pau cibernètica i a la seguretat informàtica.
El dret al testament digital.
IV. Una República Catalana democràtica, popular I federativa:
Democràtica
La radicalitat democràtica ha de ser la base del nou projecte polític. Una radicalitat que ha de garantir els drets fonamentals d‟expressió, de reunió, d‟associació i de participació, tant en la presa de decisions sobre el futur col·lectiu com en el control de les polítiques públiques.
La República disposarà d‟un ordenament jurídico-polític que permetrà:
– la participació popular en els afers públics.
– la revocació de representants quan aquests incompleixin els mandats rebuts dels seus electors.
– imposar i obligar a la transparència en la gestió administrativa i econòmica.
– ser implacable amb la corrupció.
– establir el referèndum popular com a instrument de participació i legislació ciutadana i com a la forma democràtica per a dirimir les grans decisions col·lectives.
– el reconeixement del paper de la societat civil, tot articulant els mecanismes per a apoderar el poble organitzat.
I s’establiran totes les garanties necessàries per tal que no hi pugui haver cap subterfugi legal que invalidi, impedeixi o dificulti la plena aplicació d’aquests principis.
Popular
Un objectiu fonamental de la República Catalana serà garantir els drets polítics, socials, lingüístics, econòmics i laborals del conjunt del nostre poble, així com unes condicions de vida dignes.
Això tan sols és possible en una societat on l‟economia i el model productiu estiguin al servei dels interessos populars, expressats políticament a través de la participació democràtica.
Cal revertir, per tant, la situació actual, on els interessos polítics i econòmics d’una minoria segresten i manipulen la vida política i econòmica de la nació en el seu propi interès i benefici, i en perjudici de les condicions de vida de la majoria. És necessari construir una democràcia popua de la República, tot garantint el control democràtic del poble sobre el conjuntlar que situï el bé comú i el benestar de la ciutadania en el centre de l‟activitat polític de l‟activitat política, econòmica i social.
Federativa
La República Catalana ha de tenir com a objectiu la lliure federació de tots els territoris dels Països Catalans. Entenent el fet nacional com a dinàmic i en construcció constant, la República Catalana es proclamarà inicialment allà on les condicions de consciència i organització popular ho permetin, articulant des del primer dia els mecanismes per a la seva extensió arreu de la nació quan la voluntat popular dels diferents territoris ho faci possible, i tot incorporant com a valor de la República Catalana l’existència d‟una diversitat cultural i geogràfica (com en el cas de la Vall d’Aran, en primer terme) que ha de ser reconeguda de tal manera que permeti una organització interna de tipus federatiu, establint des del primer moment les bases solidàries d’un compromís en diferents disposicions i instàncies polítiques del nou Estat independent.
V. Resum de bases constitucionals i drets fonamentals de la República catalana
1. Drets basics de la ciutadania
Ja s’ha fet una exposició general dels drets universals a l’apartat III. En aquest apartat els exposarem resumits en aspectes socials concrets, a tall d’exemple:
a) És obligació de la República Catalana promoure una política de plena ocupació i garantir unes retribucions i prestacions dignes i amb augments salarials en relació proporcional al cost de la vida, i aplicar una legislació laboral de defensa dels llocs i de les condicions justes de treball i de salut laboral de tots els treballadors. El dret de vaga serà legal en qualsevol circumstància.
b) La República Catalana vetllarà pels drets dels ciutadans en la seva condició de consumidors i usuaris. Garantirà la protecció de la salut, la seva seguretat, que es proporcioni una informació veraç i un règim de garanties així com la protecció dels interessos econòmics de la ciutadania davant de conductes abusives, negligents o fraudulentes per part d‟empreses productores o comercialitzadores.
c) La República Catalana desenvoluparà una fiscalitat justa, i promourà el repartiment de la riquesa, i fomentarà el crèdit perquè aquest pugui atendre les necessitats financeres dels sectors d‟activitat econòmica productiva més descapitalitzats i no sotmesos al treball assalariat, com la pagesia. Es fomentarà el cooperativisme social i es crearà una Banca Pública al servei de la societat.
d) La República Catalana tindrà una cura especial en la protecció al desenvolupament del camp català i en la promoció de la sobirania alimentària, fent que sigui una realitat
poder viure de la terra.
e) Tots els ciutadans de la República Catalana, d’acord amb les seves necessitats, tindran garantit en els seus pobles i ciutats el dret a un habitatge digne i a uns serveis col·lectius públics.
f) La República Catalana crearà i mantindrà un sistema sanitari basat en la prevenció,que serà d’accés universal, públic, gratuït i sota control permanent de la població. Reconeixerà el dret a la mort digna i regularà la pràctica de l’eutanàsia.
g) La República Catalana crearà i mantindrà un sistema educatiu públic, català, laic, sense separació per gènere i de qualitat per a tothom.
h) La República Catalana assumirà la lluita contra la situació de discriminació i opressió en què es troben en la nostra societat col·lectius en risc d’exclusió o marginació, bé sigui per raó de gènere, d’opció sexual, de procedència, de pertinença social o de qualsevol altre factor discriminatori.
i) La República Catalana protegirà la vida social i laboral de la gent jove, dotant pobles i ciutats dels centres juvenils autogestionats adequats, i impulsant polítiques que afavoreixin la lliure associació juvenil.
j) La República Catalana dedicarà una atenció especial als drets de la gent gran a gaudir d’una vida digna en tots els àmbits. Garantirà un sistema de pensions d’acord amb les necessitats de tothom i l’atenció adequada a les situacions de dependència.
k) La República Catalana abolirà de manera immediata totes les lleis que entrin en contradicció amb els principis democràtics i republicans, així com les legislacions repressives vigents en el moment de l‟accés a la seva independència (llei de partits, llei mordassa, etc.).
l) La República Catalana, amb tota la seva força jurídica i institucional, garantirà la plena aplicació i la defensa dels drets humans i prohibirà i tindrà una actitud activa en contra del racisme, la pena de mort, la tortura, l’abús de poder, el maltractament físic o psíquic i el tracte humiliant, vexatori o degradant a les persones en qualsevol circumstància que les pugui afectar. Es dotarà d‟una policia al servei de la ciutadania, que actuarà amb responsabilitat i transparència en totes les seves accions i respectarà escrupolosament els drets i la dignitat de detinguts i presos.
m) La República Catalana, d‟acord amb els valors republicans, democràtics i laics que la inspiren, vetllarà pel respecte a la llibertat individual de creences socials, polítiques i religioses.
n) La República Catalana garantirà la llibertat de premsa i el dret a rebre una informació lliure i veraç, així com el dret a expressar i difondre opinions per qualsevol mitjà.
o) La República Catalana serà acollidora i vetllarà pel respecte als drets de ciutadania de la població immigrada, dotant-la dels recursos socials i culturals necessaris per a la seva integració amb plenitud de drets i deures. Reconeixerà el dret d’asil a les npersones que siguin considerades perseguits polítics.
p) La política penitenciària de la República Catalana haurà de tenir l‟objectiu d’inserir socialment les persones que estan complint condemna mitjançant l‟educació i la formació professional, i aquesta tasca es farà sota el més estricte respecte als drets humans i dotant les presons dels recursos tècnics i humans suficients.
q) La República Catalana treballarà contra l’oblit i el silenci i aprovarà una llei de memòria històrica homologable amb els estàndards democràtics i la legislació internacional que condemni els crims de guerra i els règims dictatorials, i restitueixi la dignitat i el ple reconeixement a les seves víctimes, així com la persecució de totes aquelles agressions i vulneracions que s’hagin produït per raons polítiques al llarg de la lluita per la conquesta de la República.
2. Defensa de la igualtat social. Per una societat no patriarcal
La República Catalana defensarà la igualtat entre totes les persones i treballarà per a aconseguir una societat que superi els condicionaments de l’estructura social de tipus patriarcal que patim. Defensarà, per tant, el desplegament de totes aquelles orientacions i lleis que tinguin com a finalitat l’eradicació de les discriminacions i desigualtats derivades dels prejudicis arrelats en aquesta societat (des dels estereotips sobre l’assignació de rols a les persones segons el seu gènere i la seva orientació sexual, fins a la negació del dret de decidir sobre el propi cos, sobre la maternitat i la natalitat, etc.). Afavorirà l’educació i els comportaments favorables al respecte mutu tot combatent la desigualtat i la violència que es pugui exercir a través de l’acció o el llenguatge, al si de la parella, dintre de la família, a la feina, als centres educatius, al carrer i als centres de diversió.
3. Defensa dels recursos, territori i patrimoni nacionals
La República Catalana protegirà de forma activa el dret a viure en un medi ambient sostenible i legislarà contra aquelles indústries i activitats econòmiques extractives que siguin contaminants o de caràcter agressiu per al medi ambient i l’equilibri ecològic.
Així vetllarà especialment contra tota instal·lació o explotació que pugui perjudicar les condicions de vida, degradar l‟entorn o destruir la natura. Necessitem una República Catalana que legisli en defensa del medi ambient i del patrimoni col·lectiu i impulsi un canvi en la política d’infraestructures, tot posant fi a les obres de destrucció massiva i a les que siguin socialment i econòmicament insostenibles. Es nacionalitzaran tots els recursos naturals, tot fent de la nostra nació un país sense nuclears i amb un model energètic net, alternatiu i ecològic.
4. La RC promourà la investigació científica i el desenvolupament tecnològic, vetllant pels drets de les persones
– La República Catalana promourà el desenvolupament científic i tecnològic, reconeixerà el dret i la llibertat de recerca científica i tecnològica per tal que contribueixi al benestar social.
– La Republicà Catalana garantirà l’accés universal de les persones a la societat de la informació en tots els àmbits de la vida. I vetllarà per a garantir el dret a la privacitat, a la pròpia imatge i a l’honorabilitat, el secret en les comunicacions i la protecció de les dades personals.
– La Republicà Catalana reconeixerà a les dones l’accés a tècniques de reproducció assistida. Es regularà l’experimentació científica en el camp de l’enginyeria genètica per tal de protegir físicament i psíquicament l’ésser humà. I vetllarà per la utilització del patrimoni genètic i embrionari de tots els éssers vius.
5. La RC promourà la participació popular
– La República Catalana desenvoluparà la participació democràtica als diferents nivells. Promourà òrgans de consulta i d‟intervenció, de caràcter actiu, horitzontal, participatiu i directe des de l’estructura municipal a la nacional, així com també una llei electoral que garanteixi una màxima transparència en la participació pública, i el funcionament i finançament dels partits polítics. Determinarà la durada del temps de mandat dels electes. El finançament dels partits polítics serà sotmès a un control estricte.
– La República Catalana garantirà la inviolabilitat dels parlamentaris en l’exercici de les seves funcions.
– La República Catalana vetllarà per la separació de poders i garantirà la total independència del poder judicial i promourà una justícia propera, àgil, imparcial, gratuïta, accessible a tothom i eficient. Tots els ciutadans seran iguals davant la llei.
6. La RC defensarà i promourà la llengua catalana
– La República Catalana proclamarà la llengua catalana com a llengua nacional i en garantirà la seva funció social com a llengua general vehicular de relació social.
Garantirà també l’ús social hegemònic de les llengües pròpies d’àmbits territorials (com la llengua occitana aranesa a l’Aran) en el seu territori. I oferirà les condicions pera la gestió del plurilingüisme amb l’ús harmònic de les diferents llengües presents al territori que seran considerades un patrimoni de la República catalana com a mitjans d’expressió d’una part de la població i de relació intercultural i internacional.
– La RC promourà internacionalment la presència, la divulgació i el prestigi, de la llengua catalana i col·laborarà també a la promoció de la llengua occitana.
7. La RC defensarà la cooperació entre els Països Catalans
La República Catalana prendrà en consideració els llaços històrics i culturals entre els Països Catalans i treballarà per la promoció i l’establiment de vincles de relació estables (culturals, socials, econòmics, d’espais comunicatius …) des del mateix instant del naixement del nou estat. Es concedirà la nacionalitat catalana a qualsevol connacional del País Valencià, les Illes, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent, Andorra i l’Alguer que així ho sol·liciti, així com a les persones residents a l’estranger descendents directes de famílies catalanes que ho sol·licitin.
8. La RC tindrà en compte la defensa estratègica de la independència nacional i suprimirà els instruments de coacció de l’antic estat
– La RC farà un tractament estratègic de la mobilitat i les comunicacions terrestres, marítimes, aèries, les telecomunicacions i l’energia, i intervindrà en la concreció d’un espai comunicatiu com a instrument estratègic per a l’economia, la indústria, la seguretat i com a element imprescindible per a l’articulació del nou estat.
– La República Catalana, en defensa de la seva independència, revisarà i desenvoluparà un nou marc que superi les estructures de dominació política, econòmica i militar actuals, com són la UE, el FMI o l’OTAN. En els casos que calgui promourà el recurs a referèndums específics per a decidir sobre la integració a organismes internacionals.
– La RC desmantellarà l’aparell repressiu i administratiu de l’Estat espanyol a Catalunya.
– La RC no retornarà el deute contret pels diferents governs espanyols i catalans que, d’acord amb la jurisprudència de les Nacions Unides, pugui ser considerat il·legítim.
9. Acció exterior de la República catalana
La República Catalana fomentarà un marc de relacions euromediterrànies i internacionals de pobles lliures, i es comprometrà a potenciar la cultura de la pau, la cooperació, la solidaritat, la llibertat i la plena sobirania dels pobles.
VI. Programa general en la transició a la República
En l’avanç cap a la República catalana independent poden tenir un caràcter prioritari els principis i consideracions següents:
1. Partir de la consciència general (ja assumida per bona part del moviment) sobre la necessitat d’un estat de caràcter social en la defensa dels interessos populars.
2. Posar en funcionament des del primer moment un programa social de xoc que inclogui totes les lleis socials aprovades pel Parlament de Catalunya (i abolides posteriorment per l‟estat espanyol).
3. Tenir consciència que ens trobem amb una República en construcció i que, per a aquesta tasca caldrà el suport permanent de tota la població mobilitzada.
4. Partir dels principis de funcionament següents:
A) Radicalitat democràtica i gestió democràtica de l’acció del nou estat:
– Cal revertir la situació actual d‟allunyament progressiu, de la ciutadania, dels centres de decisió.
– Cal recuperar la necessitat del paper actiu polític i econòmic de l‟estat.
– Calen mecanismes efectius de participació i control popular en el disseny i la gestió de les polítiques públiques.
– Defensar radicalment els drets de la ciutadania: plena igualtat de drets, igualtat real davant la llei i l‟administració.
– Revitalitzar democràticament el sistema polític i administratiu: reforçar el paper dels municipis, fomentar un sistema electoral representatiu, sotmetre a control popular el poder judicial.
B) Impulsar un sector públic que garanteixi els drets socials i el desenvolupament harmònic:
– Nacionalització de l‟aigua, l‟energia, part de la banca i els sectors estratègics.
– Sistema fiscal redistributiu i lluita implacable contra l‟evasió i la corrupció.
– Sistemes estrictament públics i eficients de sanitat, educació i atenció a les persones, amb una dotació pressupostària (per constitució) equiparable a la dels estats socialment més avançats.
– Expropiació dels pisos de la banca i creació d‟un mercat públic de lloguer social que garanteixi l’accés a l’habitatge.
– Avançar cap a un sistema de renda mínima garantida que superi el sistema caritatiu i opac de subvencions, ajudes i adjudicacions.
C) Política Internacional:
– Partir de la multilateralitat com a principi fonamental en un món que és multipolar.
– Considerar la Mediterrània com a àrea estratègica fomentant-hi la cooperació política i econòmica.
– El rebuig a la guerra, el militarisme i l‟imperialisme.
Drassanes per la República Catalana
març 2018
drassanesperlarepublicacat.wordpress.com 