logoDRASSANESxREP

DECLARACIÓ DE JULIOL 

Qüestions de confiança

Hi ha tres esdeveniments recents que influeixen de manera determinant en el camí cap a l’adveniment de la República Catalana independent. Són els següents: els resultats de les eleccions espanyoles, les conseqüències d’ordre diplomàtic que es deriven del referèndum sobre el Brexit; i, finalment, la moció de confiança a la qual se sotmetrà el govern del President de la Generalitat el setembre vinent.

Les últimes eleccions han reflectit la vigència del conservadorisme sociològic espanyol i la por a qualsevol canvi. I també, la manca de confiança en una suposada alternativa. Paradoxalment, les possibilitats del PP de formar un govern estable són mínimes. La prevalença dels interessos partidistes, la degradació d’una democràcia de baixa qualitat que repugna qui s’hi acosta, i la immediata imposició d’una nova retallada pressupostària de vuit mil milions més, ordenada per la Unió Europea, no ajuden la ciutadania de l’estat espanyol a poder albirar un futur millor, ni a sortir del pou en què es troben.

Catalunya no pot esperar res del nou Parlament espanyol, on s’exhibirà una inoperant comissió de mini-reforma de la Constitució espanyola que no arribarà a cap acord al llarg de tota la legislatura i on es posarà de manifest l’oposició del conjunt de l’arc parlamentari a la realització d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya.

Els que, de bona fe, van creure en la possibilitat d’un referèndum pactat amb l’estat, a l’escocesa, hauran d’afrontar la dura realitat. De resultes del Brexit els líders dels tres partits clarament unionistes (PP, PSOE i C’s) es van afanyar a dir que segons quines decisions, no es poden deixar en mans de la ciutadania, mostrant així la seva concepció altament restrictiva de la democràcia. Quant trigaran a assumir els defensors de la tercera via que, per avançar pel camí cap a una República Catalana socialment avançada, la unilateralitat és indefugible?.

El Brexit ha posat de manifest que en les relacions internacionals no existeix res d’inamovible. Encara el Regne Unit no ha deixat la Unió Europea, que ja Nicola Sturgeon, ministra principal d’Escòcia, anuncia la possibilitat de fer un nou referèndum d’independència mentre és rebuda pels presidents de la Comissió i el Parlament europeus. I Gibraltar i Irlanda del Nord volen seguir el mateix camí. Ningú no pot negar la gran importància d’aquests moviments per a Catalunya.

El context exterior ens és, per tant, prou favorable, alhora que la comunitat internacional va contemplant amb preocupació la incapacitat del règim espanyol per comportar-se d’acord amb els cànons democràtics. La persistència d’un govern de l’estat en funcions que no dóna explicacions de les seves accions de govern; el fet que el ministre de l’interior, que ha fet ús, a tort i a dret, de les clavegueres de l’estat amb finalitats partidistes i antidemocràtiques, sigui exonerat de comparèixer davant el Parlament per a donar explicacions sobre els seus contubernis; i, també, que un president d’un govern incomplidor amb la UE s’hi enfronti, a propòsit d’Escòcia, quan la UE cerca minimitzar els danys del Brexit, són uns fets greus que no poden deixar de produir alarma en les institucions comunitàries.

No tot és, però, tan positiu; el tercer pol d’atenció és, sens dubte, la qüestió de confiança a la qual se sotmetrà aquest setembre el President Puigdemont i el seu govern. Per superar la moció caldrà que tingui el suport de la majoria simple dels membres del Parlament. No obtenir aquesta majoria implicaria que el President i el seu govern haurien de dimitir i s’iniciaria a continuació un nou procés d’investidura d’un nou candidat o, qui ho sap, unes noves eleccions. En definitiva, no superar la moció seria no només un autogol sinó un gravíssim escull en l’avenç cap a la República Catalana.

El debat sobre la qüestió de confiança que necessitem no és un debat purament unidireccional sinó de doble sentit. No ha de fer referència només a una votació puntual sinó que ha de posar-se en relació a un acord sobre un programa mínim d’acció i del full de ruta cap a la República Catalana, del qual es pugui fer un seguiment detallat, i amb un calendari que permeti, sense entrebancs per la nostra part, el seu assoliment.

El debat ha d’abordar, en profunditat, els tres eixos bàsics que donen lloc a la conformació de desconfiances: la percepció sobre els ritmes, d’acord amb la qual es poden interpretar com a dilatòries moltes de les propostes que es formulen, pel fet d’allargar subreptíciament el procés cap a la independència i la proclamació de la República Catalana: el denominat “processisme”; l’agenda de les actuacions, no sols pressupostàries, que s’han desenvolupar en els camps econòmic i social, amb una especial atenció al pla de xoc immediat contra la pobresa i l’exclusió social; i, per últim, superant plantejaments polítics tancats i preconcebuts, establir unes relacions amb les altres organitzacions basades en la claredat, el respecte mutu i la franca col·laboració. La cooperació entre les parts és necessària, imprescindible.

Ningú pot oblidar que els actuals 72 representants al Parlament de JxS i la CUP tenen el mandat, exprés i explícit, del poble de Catalunya de portar-nos cap a la independència. No esperem altra cosa que el compliment d’aquest mandat.

La qüestió de confiança ha de superar-se, i ha de servir per a intentar sumar noves voluntats al procés i ser l’ocasió per a determinar un full de ruta unitari, clar i sense fissures.

En aquesta perspectiva de concreció del full de ruta, Drassanes per la República Catalana entén que, sempre que l’estat espanyol no s’avingui a convocar un referèndum mútuament acordat, tan necessari com impossible, un Referèndum sobirà és l’instrument adient de ratificació popular de la Independència. Parlem d’un referèndum, amb una pregunta clara i una resposta binària, que tingui lloc un cop declarada pel Parlament la independència (sigui explícitament o, de facto, per mitjà d’una llei ad-hoc) celebrat amb una legislació d’obediència catalana i, per tant, en un context plenament democràtic.

Considerem, finalment, que el procés d’informació i de diàleg constructiu que l’haurà precedit, juntament amb el debat cívic sobre la constitució de la República Catalana que ja ha començat i que continuarà, permetran l’emissió d’un vot que serà, a més de lliure, àmpliament informat i conscient.

En aquestes circumstancies la consecució de la independència i la República Catalana en seran la conclusió necessària.

Drassanes per la República Catalana

Països Catalans, juliol del 2016

http://drassanesxlarepublica.cat

info@drassanesxlarepublica.cat

@DrassanesCAT

facebook: Drassanes per la República Catalana

Desacarrega’t el document en pdf

Anuncis