logoDRASSANESxREP

Declaració de juny 2017

El proppassat dia 9 de juny, el President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, i el Vicepresident Oriol Junqueras van anunciar conjuntament la data i la pregunta del referèndum d’autodeterminació de Catalunya. La data, el proper primer d’octubre. La pregunta: ‘Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?’

L’escenificació de la compareixença va posar en relleu el compromís, tant del govern com de la majoria parlamentària que li dóna suport, amb el mandat inexcusable sorgit de les urnes perquè Catalunya es constitueixi en un estat independent. El compromís amb el referèndum és clau en la via cap a la independència catalana i per això, i pels obstacles que caldrà superar, es va voler escenificar de manera coral. Tan sols dos dies després, a Montjuïc, més de quaranta mil persones es van agrupar per donar suport als seus representants, defensar la democràcia, i ratificar, al seu torn, el seu compromís amb la celebració del referèndum.

Al referèndum no tan sols es preguntarà a la ciutadania si vol per a Catalunya un estat independent sinó si s’està d’acord en el fet que aquest adopti la “forma de república”. Hi ha qui creu que especificar que l’estat independent adopti la forma republicana és un gest de complicitat amb els “comuns” o que pretén servir per a marcar distàncies amb la corrupta monarquia espanyola.

Una tal afirmació pot ser certa però, per Drassanes, la introducció del concepte de república dins la pregunta és essencial ja que no tan sols implica un trencament amb la constitució postfranquista del 78 sinó que introdueix en el debat preconstituent una sèrie de valors, els principis republicans, que impliquen aprofundir en la democràcia política, econòmica i social, que situen la cultura col·laborativa, la solidaritat i la lluita contra la corrupció en un primer pla.

La ciutadania catalana al llarg d’aquests anys ha teixit col·lectivament un cercle virtuós: Complicitat entre els ciutadans mobilitzats i els seus representants en lluita per la democràcia; i amb un projecte que situa la llibertat en el centre dels objectius polítics tot permetent desempallegar-se del parasitisme ronyós del complex econòmic, polític i administratiu dels borbons i posar en marxa una república que es vol democràtica, justa i solidària. La tasca no és senzilla però l’objectiu mereix l’esforç. És un projecte il·lusionant davant del desert corrupte que ofereix dreta rància extractiva i immobilista espanyola.

En la marxa cap a l’1 d’octubre, el proper dia 4 de juliol coneixerem nous detalls sobre la implementació del referèndum. Aquest avanç no és una bona notícia per a tothom, però.

Els unionistes del PP, del PSOE i C’s, veuen com s’acosta de manera inexorable la data en la qual els ciutadans votaran. Saben que impedir la votació, no tan sols no resol el problema sinó que els situa en una posició molt delicada davant l’opinió pública internacional i catalana. També davant l’espanyola que va manifestant, a poc a poc i des de l’esquerra, indicis favorables al dret a decidir.

No es pot remar contra la història; ho vulgui o no, el PSOE no es pot presentar davant els partits socialistes europeus impedint que voti la ciutadania de Catalunya, col·laborant en la persecució de les urnes i dels membres de les meses electorals. El PSOE i el PSC poden fer jocs malabars amb les paraules. Inventar-se la “plurinacionalitat cultural” d’Espanya però en algun moment no tindran més remei que desmarcar-se del PP. Des del carrer Nicaragua, en la seva marxa cap a la irrellevància es continua violentant la consciència democràtica de càrrecs electes i afiliats.

El magma format pels Comuns i Podem viu en el miratge electoral. Somien incansablement aconseguir una representativitat electoral a la qual no varen aconseguir arribar i, també, substituir uns portaveus parlamentaris, que no els representen. Mantenir els equilibris interns els porta a practicar un tacticisme sistemàtic que els converteix en allò que més han criticat: en “processistes”.

Els seus dirigents, volent contraposar la qüestió nacional amb la lluita de la classe treballadora, cometen un error estratègic que els porta a caure a la falda de l’unionisme burgès. El seu esforç per a disminuir la importància del referèndum reenviant-lo al 9-N, considerant-lo merament com una nova i “simple” mobilització, posant tot l’èmfasi en les garanties, en els mecanismes de control, per a negar-li tot seguit cap mena de valor vinculant, sembrant dubtes anticipats respecte al cens i la participació , condicionant el percentatge per a fer valer el sí i, finalment, el seu tebi suport municipal a l’organització del referèndum, mostra tot plegat el seu escàs interès per la posada en marxa del dret a decidir en una Catalunya que es vol sobirana.

Davant d’un règim autoritari i antidemocràtic només la lluita popular, la mobilització desobedient pot conduir-nos a l’exercici dels nostres drets. Volen demanar permís a la banca i a les elèctriques per fer un referèndum “acordat”? Participaran al referèndum per després negar-ne el resultat? Eleccions sí, però considerem que només tenen sentit després de proclamar la independència el dia 2 d’octubre si guanya el Sí; i seran ja eleccions constituents. Unes eleccions constituents “republicanes” que ens han de permetre avançar cap a una societat més democràtica i justa, en benefici de la gent treballadora i de les classes populars. Eleccions també si el resultat del referèndum és negatiu perquè, en aquest cas, el govern ha de dimitir i el poble ha de triar nous representants.

Hem de fer un esforç col·lectiu per no caure en aquests paranys, moltes vegades parats de manera involuntària o acrítica. Llibertats nacionals i drets socials són, per a les esquerres, indestriables.

El Referèndum és exercir la democràcia i una fita en el camí de la llibertat, de la República Catalana independent. Hem d’unificar aquests dos conceptes: Referèndum i República.

La República permetrà l’exercici efectiu de la democràcia basada en la participació dels ciutadans lliures i iguals que prenen decisions de manera col·laborativa cercant el bé comú i basant-se en els valors de la llibertat, la igualtat, la fraternitat, la justícia i la comunitat d’interessos.  És per això que la República haurà de garantir la divisió de poders i la laïcitat de les seves institucions, establir els principis de democràcia deliberativa i participativa de la ciutadania dotant-la d’instruments efectius de participació com són les iniciatives legislatives populars, els referèndums vinculants, i la implementació de mesures de control dels representants electes.

El Referèndum ens obre les portes a un nou món, el de la República que obrirà les seves portes amb la redacció d’una Constitució elaborada mitjançant el debat i la participació ciutadana.

Drassanes per la República Catalana

Països Catalans, juny 2017

http://drassanesxlarepublica.cat
info@drassanesxlarepublica.cat
@DrassanesCAT
facebook: Drassanes per la República Catalana

Descarrega’t la Declaració en pdf